Petita política, gran política

Aquesta setmana hem parlat de política, en majúscules, ha estat una setmana que ens ha engrescat, que ha fet que retornés l’interès per parlar d’aquest tema tant criticat en els darrers anys.

La gran política, la que parla del futur d’Espanya, la que omple titulars, informatius i xarxes socials, la que centra les tertúlies de cafè, ha retornat , ha estat inesperada i, per jo, sigui quin sigui el resultat futur, proper, al manco, ha demostrat que les institucions funcionen, que els partits si tenen sentit, que es poden anar reformant i construint un futur millor, diferent, que podem avançar en aquest sistema democràtic sempre imperfecte, sempre en evolució, que mai ha de quedar ancorat en el passat si vol que el poble el vegi coma a seu.

Aquesta és la gran política, la dels titulars, però la petita política, la més propera, la que no surt als mitjans de comunicació, la menys mediàtica, és, segons el meu parer, un dels puntals principals de tot el sistema polític actual.

Molts són els mallorquins i mallorquines que, anònimament, ajuden, participen, discuteixen, de política, que posen les bases del que ha de ser el seu partit, del que ha de ser la ideologia a defensar, del que ha de ser el futur de les seus pobles, barris o ciutats, del més proper i, en molt de casos, del que els afecta més.

Aquest passat divendres el Pi de Pollença va inaugurar una nova etapa, encapçalada per Josep Marquet Cerdà, després d’un transit difícil per la xacra de la transfuguisme, que va deixar sense representació aquesta opció política, representació que si va treure a les urnes, a la casa museu Dionís Bernàssar, visita obligada a tots els visitants de Pollença, és reuniren un bon grapat de simpatitzats i amics per acompanyar a Jaume Font, Josep Melià i al nou president local Josep Marquet.

Parlar més de dues hores de política, repassant el que ha estat aquesta legislatura , ja a les seves acaballes, plantejar el que volem per Pollença, el que cal fer, des de la centralitat i el seny, des de voler millorar el municipi sense canviar-lo, avançar i no quedar ensorrat, tot és va posar damunt la taula, o en les tertúlies informals que tant ens agrada al illencs fer després dels parlaments oficials.

Molt important és que el Pi, ara per ara, és l’única força política que pot defensar els pollencins i pollencines a les institucions supramunicipals, Consell i Parlament. Amb un govern local format per les forces d’esquerra que s’ha demostrat inútil en la defensa de les al·legacions en contra de la zonificació presentada pel Consell de Mallorca i la seva consellera estrella socialista Mercedes Garrido, que no ha escoltat gens ni mica els seus col·legues socialistes pollencins, més o manco el mateix ha fet el President Ensenyat pel que fa als pesemeros, o això, que no els han fet cas, o es que no han cregut ni defensat en força el que ens varen exposar aquí, i com moltes altres coses, quan passen la via de cintura, es difuminen o transmuten.

Pel que fa a la dreta local, ben retratada ha quedada quan la seva amiga i col·lega Maria Salom ha denunciat una iniciativa que va tenir el seu suport al saló de plens, molt s’han d’aclarir els peperos i companyia, més preocupats per si ciutadanos desembarca al Port de Pollença que per altres coses.

Petita política, gran política, tant diferent, però sempre de la ma, una setmana intensa, esperem que sigui profitosa.

Rafel Ballester

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s