El PI aprofundeix en la necessitat d’un pacte educatiu

20140620-084003-31203187.jpg

Gairebé un centenar de persones assistiren anit a la segona taula rodona sobre educació organitzada pel PI “El futur de l’educació:la LOMQE?” al Museu del Calçat i la Pell d’Inca. Durant més de dues hores es desglossà una llei que la majoria dels que intervingueren creuen que “neix morta”, però també en trobaren aspectes positius.

El director de l’Institut de Ciències de l’Educació, Miquel Oliver, obrí el torn de paraula amb una reflexió: la LOMQE és una llei formulada com si l’escola fos una empresa ja que “la interpretació dels resultats dels alumnes són la clau del seu bon funcionament”. I, tot i que segons l’expert no hauria d’esser així, “no compleixen un sistema de normalització que passa per formar i motivar als treballadors.

Miquel Oliver va reivindicar, a més, la funció de les associacions de profesionals a l’hora de debatre lleis que posteriorment els afectaran “tot i que això assusti als Governs” i va fer una crida al seny dels mestres “no hem d’oblidar la professionalitat. No podem deixar de banda els alumnes, tenim un compromís amb la societat”. Per al director de l’Institut de Ciències de l’Educació, la LOMQE és una llei que neix morta “històricament analitzarem la LOMQE i el TIL com una anècdota.

Una anècdota macabra, això sí”
Fou Montserrat Garcia, presidenta de les Associacions de Professors d’Anglès de Balears qui donà l’argument més positiu per a la LOMQE ja que parteix de la defensa d’una societat plurilingüe i aquest aspecte sí que està ben considerat a la llei estatal. La novetat respecte la LOE, explicà, és que introdueix una segona llengua extrangera a Secundària. Amb tot, Garcia es mostrà més satisfeta amb el punt que contempla ensenyar àrees en llengua estrangera: “és el que es fa a Europa, no s’han de donar més hores d’anglès, sinó introduir-lo a més àrees de contingut”, exposà. Ara bé “la política i el disseny de com s’ha de fer és ben diferent”, afegí.

En aquest sentit agafà la paraula el secretari general del sindicat FSIE, Antoni Sacarés: “és necessari un pacte per l’Educació més enllà de l’estabilitat normativa, que també és urgent”. Sacarés va remarcar que la LOMQE va nèixer amb el mínim suport parlamentari –d’un sol partit- i el mínim suport de la comunitat educativa, arguments que el duen a pensar que “la perspectiva no és optimista i no fa ganes fer-hi feina”.

El catedràtic de Pedagogia de la UIB, Martí March, es va mostrar fermament en contra de la LOMQE, “qualcú pot creure que una lleu educativa por millorar l’educació en un context de retalls i crisi econòmica com aquest?”, es demanava per començar. “Ni la llei és suficient, ni la forma és l’adequada, ni el context ho permet. És evident que lluny de millorar l’educació empitjorarà”, reflexionà. Martí March recordà que en 10 anys s’han fet tres lleis diferents d’educació i cap d’elles s’ha desenvolupat. La clau per a que una llei funcioni, assegura, és que “ha de ser simple, feta des del consens i amb possibilitat de perdurar en el temps”. I és que segons el catedràtic de la UIB, la LOMQE ens pot dur a l’elitisme de l’educació, “això és el que em preocupa”.

Precisament a aquest “perill” es referia el president de l’associació de directors d’Ensenyament de Secundària, Antoni Morante. “La LOMQE no dóna igualtat d’oportunitats, segrega l’alumnat entre bons i dolents i als dolents, els deixa pel camí, per no parlar d’alumnes amb dificultats d’aprenentatge”. Morante se sumava a una altra de les reivindicacions de Martí March: s’ha de canviar la metodologia. “S’ha de fer un estudi a fons, no com de forma precipitada com ara que es basa únicament en l’informe PISA”. Els directors de centres rebutgen la LOMQE en considerar que s’imposa verticalment, “igual que el TIL, i aquesta visió vertical d’empresa pròpia del segle XIX no és vàlida per l’educació”.

Vicenç Rodrigo, president de FAPA Mallorca va reduir la seva intervenció a dos punts que considera que la llei ataca: la importància de la participació real de les famílies en les decisions que afecten la comunitat educativa i la manca d’igualtat. Posà en el mateix context les actuacions fetes amb la LOMQE i amb el TIL, decret també molt present en el debat, “fa dos, tres anys esperàvem un canvi d’actitud, ara el que esperam és un canvi de Govern”, afegí.

El torn de preguntes va propiciar el debat centrat inevitablement en l’aplicació de l’anglès a les aules, el conflicte a l’educació balear, i allò realment necessari per a que l’educació funcioni. La solució, segons els ponents, passa per respectar l’autonomia de cada centre educatiu que després ha de retre comptes a la societat, no és el mateix una escola de Son Gotleu que una de Caimari. Tot plegat, fet amb planificació, recursos econòmics, formació dels professionals i ratios baixes a les aules.

El president del PI, Jaume Font, present en el debat juntament amb el vicepresident Josep Melià, va prendre notes de totes les suggerències i tancà el debat amb una reflexió “Ni els mestres poden arreglar tot sols el sistema educatiu, ni el Govern pot actuar sense ells. El canvi, la millora, passa pel consens”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s