Europees 2014 a Balears

no-que-lloc-mes-del_ARAIMA20140527_0028_5

Com sempre, uns resultats electorals donen per fer moltes lectures i interpretacions. Els resultats de les europees d’aquest 25 de maig no són una excepció en aquest sentit, tot i que convé dir que extrapolar tendències d’unes eleccions a unes altres és un exercici arriscat i molt sovint cridat al fracàs. Em centraré en els resultats balears, intentant detectar alguns corrents de fons.

En primer lloc, diria que m’ha sorprès que la participació no fos encara més baixa. Pens que el descrèdit de la política és més fort el 2014 que el 2009, per tant, semblava que hi havia d’haver més abstenció. No ha estat així, la qual cosa vol dir que no hem de ser tan pessimistes; tot i la desafecció i tot i que aquest tema és altament preocupant, hi ha un bri d’esperança en una certa mobilització dels més descontents amb el sistema… L’antipolítica mai no serà solució; en conseqüència, que el descontentament es vehiculi políticament seria el desitjable.

En segon lloc, l’esclat del bipartidisme PP-PSOE és molt fort. Passar de representar a Balears més del 80% dels ciutadans que exerceixen el dret a vot a representar manco del 50% d’aquests ciutadans no són bromes. I si això hauria d’encendre les alarmes d’aquestes dues grans maquinàries de poder, encara més patètic em sembla que algú després de perdre 15 punts ho celebri com una victòria. Els dos partits estan en retrocés i com més s’estorbin a reaccionar més s’accentuarà aquest procés.

En tercer lloc, guanyen vot i pes els partits que estan fora de les institucions. Molta gent cerca noves alternatives polítiques, més fresques, manco hipotecades, més transparents i clares, més lliures amb relació als poders econòmics i mediàtics… El fenomen Podemos és indicatiu d’aquesta tendència, encara que en la seva personificació em pareix conjuntural perquè és un moviment molt lligat a un líder mediàtic i unes eleccions especialment proclius a aquests desbordaments. De totes maneres, s’ha de reconèixer l’èxit i analitzar atentament l’evolució.

En quart lloc, la fragmentació de l’esquerra. En aquestes eleccions l’elector de dreta s’ha abstingut més que el d’esquerres, si bé el d’esquerres el que ha fet és fragmentar el seu vot entre una gran varietat d’opcions, algunes han obtingut representació i d’altres no. El PP continua tenint un avantatge amb relació a l’esquerra, que és la concentració del seu vot enfront de la dispersió. Així com el PSOE té molts de vasos comunicants amb altres partits perquè l’afebliment dels conservadors fos més fort també, s’hauria de produir això a l’espai polític ocupat pels populars, que com és sabut va del centre a l’extrema dreta. Si bé es pot especular sobre si opcions com UPyD acaben disputant electorat a uns i altres.

Josep Melià Ques

Vice-President de El PI (Proposta per les Illes)

diada llengua

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s