El PI exigeix la supressió immediata dels privilegis de la classe política

20140419-103622.jpg

EL PI-PROPOSTA PER LES ILLES demana la retirada del complement d’alt càrrec polític o de ‘nivell 33′, els sous vitalicis, la immunitat i l’aforament. Els polítics són servidors públics i han de donar exemple.

El PI-PROPOSTA PER LES ILLES demana al Govern que dignifiqui la classe política perquè pugui servir d’exemple a la ciutadania i renunciï a privilegis difícils d’entendre, molt més en aquesta conjuntura econòmica. Els aforaments de diputats i senadors, els sous vitalicis o bé l’acabat de renovar “complement de nivell 33″, en són bons exemples.
Mentre la ciutadania s’estreny el cinturó, cada funcionari de carrera que hagi estat un alt càrrec de l’administració pública balear durant dos anys seguits o tres (amb interrupcions) cobra un complement d’alt càrrec vitalici. És a dir, els ciutadans destinen més de 16 mil euros anuals, de per vida, a cada sol·licitant des que s’aprovà la Llei 3/2007 de març de la Funció Pública de la comunitat. La recent reforma d’aquesta llei és una bona oportunitat per eliminar un complement vitalici difícil d’explicar i d’entendre. Lluny d’això, el Govern fa una proposta que si bé pareix de millora (de dos anys dedicats a l’administració, en passarien a ser quatre) ni tan sols afectarà l’actual legislatura. El PI es demana: quin tipus d’exemple es dóna? PROPOSTA PER LES ILLES diu prou al cinisme polític que només maquilla d’intencionalitat l’actitud immobilista sobre els privilegis econòmics que no té cap altre sector públic.
A més són necessàries altres tipus d’actuacions com acabar amb els aforaments. D’una banda l’article 14 de la Constitució espanyola proclama que tots es ciutadans són iguals davant la llei, i d’altra banda membres del Govern estatal (president, vicepresident i ministres) diputats i senadors a més de membres del Consell de l’estat, presidents autonòmics, consellers, defensors del poble, diputats regionals, provincials i alts càrrecs de Justícia i Seguretat autonòmics… en cas de ser jutjats per delicte flagrant acudirien a un Alt Tribunal. La reforma del ministre Gallardón pot convertir-se en una oportunitat de canvi però el PI considera que ha d’anar acompanyada d’una revisió de l’article 44.1 de l’Estatut d’Autonomia.
Els sous de tots els treballadors públics s’ha retallat d’ençà que començà la crisi econòmica, primer amb la reducció d’un 5 % dels complements estipulada l’any 2010 i després amb la supressió de la paga extra de Nadal del 2012. El poder adquisitiu dels treballadors s’ha reduït en devers un 20% i això sense tenir en compte els moviments, moltes vegades dubtosos, de l’activitat privada des que es va aprovar la reforma laboral.
La conseqüència directa d’aquesta pèrdua de poder adquisitiu la veim en l’anunci recent del Fons Monetari Internacional (FMI) que ja ha advertit del perill d’Espanya d’entrar en deflació. És a dir, la tan alabada competitivitat espanyola per part del Govern, que no és més que un eufemisme per parlar de l’abaratiment dels sous, fet que afecta molt negativament a l’oferta i la demanda i a una recuperació econòmica real.
Ja fa anys que enquestes com la del CIS o les de la fundació Gadeso confirmen que mai abans la classe política havia estat tan mal valorada. Davant aquestes dades els dos principals partits no fan més que culpabilitzar-se mútuament. El PI recorda que els polítics no són més que servidors públics i per tant, el més important, és que la ciutadania hi confiï. Per això és important que donin exemple.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s