L’educació ens preocupa

Avui volem dedicar l’article a un grapat de temes que en el que el PI ha actuat o s’ha pronunciat envers al conflicte educatiu.
En primer lloc feim 5 cèntims de l’exitosa taula rodona baix el títol “Educació. Un model per a Balears” la qual va ser organitzada per Rafel Ballester, membre del Pi-Pollença i que va comptar amb una gran afluència d’afiliats pollencins, entre ells els regidors Martí Roca i Joan Ramo, fortament vinculats amb l’educació; i altres pollencins interessats amb el tema.
En segon lloc ús donam a conèixer la darrera entrada del Bloc de Jaume Font, sobre els expedients al pollencí Jaume March, aprofitant que avui al Ple de l’Ajuntament es debatrà una moció relacionada.

Èxit de participació en la I Taula Rodona d’Educació organitzada pel PI

Un centenar de persones ompliren anit el Teatre Municipal de Manacor per assisitir a la taula rodona “Educació. Un model per a Balears”. Durant més de dues hores es pogueren escoltar els arguments exposats per experts en educació, representants de pares i alumnes, així com portaveus de l’Escola Catòlica i l’Assamblea de Docents. Tots plegats debatiren sobre el conflicte encetat al sector educatiu arran de la implantació del TIL i reflexionaren al voltant de quines iniciatives poden millorar el món de l’ensenyament.

taula rodona
Bernat Alemany, president de l’Escola Catòlica de les Illes Balears, va ser l’encarregat d’obrir el torn d’intervencions. El representant dels centres concertats va expressar la seva preocupació davant les ingerències del Govern en els projectes educatius dels centres: “no es pot prescindir de la realitat que envolta cada escola per implantar un model uniforme que no té en compte les diferències socioculturals.” Segons Bernat, per assegurar l’èxit del procés educatiu, s’hauria de respectar l’autonomia dels centres, ja que aquesta llibertat implica una “corresponsabilitat” entre tots els que intervenen d’aquest procés.
El president de la COAPA Balears es va referir al paper que juguen els pares i mares. Segons Jaume Ribas “s’ha intentat ofegar a les associacions de pares, i han arrassat amb la democràcia interna dels centres”. A més, lamentà que després d’anys de convivència lingüística s’hagi creat un conflicte “que no exisitia i que no tenen cap intenció de solucionar”. Una de les propostes de Ribas per millorar els resultats dels infants és fomentar els plans de formació i participació de les famílies. Quant al TIL, en va exposar el principal problema: la manca de planificació en els aspectes pedagògics i socials.
Per la seva banda, Guillem Barceló de l’Assamblea de Docents va recordar que el sistema educatiu espanyol està fomentat sobre uns pilars “molt debils” a causa d’un creixement desmesurat del sector docent. Es tracta, segons Barceló, “d’un sistema construït amb presses i que moltes vegades s’aguanta damunt la voluntat i bona feina de mestres i professors”. Davant les acusacions del Govern que els assenyala com a “adoctrinadors dels alumnes”, el representat de l’Assamblea de Docents va afirmar que l’escola “ha de ser rigorosa, autònoma, amb un currículum flexible que pontencïi l’esperit crític. Això no vol dir ser partidista. Però històricament, els centres educatius han estat el motor del canvi social.”
Una altra de les veus autoritzades que es pogueren sentir durant la vetllada va ser la de Miquel Oliver, director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UIB. Precisament, Oliver va parlar de la importància de la Universitat com a “entitat consultora en matèria lingüística, tal i com assenyala la llei de normalització” i va lamentar “que aquesta institució hagi perdut les competències en els cursos de reciclatge de català, en detriment de l’Institut d’Estudis Baleàrics.”  Segons Miquel Oliver, la UIB ha d’assumir tres funcions bàsiques: la formació dels docents; la recerca educativa i la llengua pròpia com a vehicle de l’ensenyament.
També en aquest sentit es va pronunciar Miquel Sbert, pedagog amb una llarga experiència en la gestió del sector docent. Segons Sbert, les propostes educatives sorgides de governs successius haurien d’estar basades en “evidències comprovades”. És a dir, precedides d’estudis i informes que n’avalin la necessitat d’implantació. I és justament la Universitat de les Illes l’òrgan competent a l’hora de fer avaluacions en aquesta matèria. Per Sbert, el sistema educatiu s’ha de planificar i no pot dependre “de les cabòries i les quimeres del Ministre de torn.” Respecte el Tractament Integrat de Llengües, ha trobat a faltar aquest anàlisi previ i va titllar el projecte del Govern d’una “falta de rigorositat absoluta”.  “És curiós” va afegir “que siguin els monolingües els que parlin de trilingüisme. Els únics que xerram més d’una llengua a les Illes som els catalanoparlants!”
Finalment, per donar veu als alumnes, la taula rodona va comptar amb la presència de Carles López, president de la FADAE Balears. López va reclamar més presència dels joves, “principals afectats per les reformes educatives”, en els consells escolars i durant el procés de presa de decisions.
En el torn de preguntes, membres del públic pogueren enriquir el debat amb les seves aportacions, i per tancar la vetllada, el president d’El PI, Jaume Font, es comprometé a prendre nota de totes les propostes exposades. Segons Font, “són els experts els que han de parlar, i la classe política té l’obligació d’escoltar-los.” Per aquest motiu, va anunciar la convocatòria d’iniciatives semblants en els propers mesos per tractar temes diversos.
Entre els nombrosos assistents – prop d’un centenar- s’hi trobaven els vicepresidents de la formació, Josep Melià i Antoni Pastor, així com el secretari general de Proposta per les Illes, Antoni Amengual.

I del Bloc de Jaume Font:

Caça de bruixes a Marratxí

JAUME MARCH

Els esdeveniments s’han precipitat en el I.E.S. Marratxí a rel de la suspensió cautelar del seu director, Jaume March, i s’han agreujat encara més amb la dimissió de la totalitat de l’equip directiu del centre. La indignació dels docents de l’esmentat centre és palpable, i les formes utilitzades per la conselleria d’Educació demostren una absoluta manca de mà esquerra per part de l’administració i una tornada a procediments -el cessament per mitjà d’un motorista, con en temps de Franco- que tots creiem ja definitivament eradicats de la vida pública balear.
Més enllà de les raons tècniques que argumenta la conselleria per dur endavant l’esmentada sanció cautelar, és evident el rerefons polític en tot aquest assumpte. L’executiu de José Ramón Bauzá no perdona als docents la seva prolongada vaga que va tenir lloc a principis de curs i, en aquest sentit, la seva actuació fa pudor de represàlia. El Govern ha convertit el sector educatiu illenc en un camp de batalla en el què sembla que tot s’hi val per esclafar la resistència dels docents contraris al TIL i a la política educativa del Govern. Bauzá, una vegada més, s’equivoca confonent autoritat amb autoritarisme i apostant per una línea dura de confrontació, que no fa més que perjudicar als alumnes illencs, engrunats en un conflicte que amenaça un curs escolar massa crispat. Algú amb dos dits de seny hauria de fer veure al President que aquest no és el camí, i que és entrant en un diàleg sincer i constructiu com es pot arreglar el problema, en lloc de posar les aules illenques en peu de guerra…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s