Una diada històrica

537247_541871845882515_674097702_n

Són pocs els moments els quals els protagonistes d’uns fets concrets ho reconeixen com un esdeveniment històric. Molts de cops han de passar anys per que els historiadors reconeguin aquest fet com a pautador o determinat en el devanir d’un poble.

Avui ,29 de setembre de 2013, crec sincerament, que hem viscut una data històrica, un fita que perdurarà, una manifestació que serà difícil de superar , un crit d’un poble que existeix i és vol fer sentir; i el més estrany que els que érem allà hem sentit la transcendència del moment , de forma emotiva, pacífica i lúdica.

Les dues setmanes anteriors han estat difícils i dures per molts de col·lectius. La comunitat educativa formada per mestres, alumnes i mares i pares, han entrat en una estranya, o poc comuna, simbiosis, i quan més han estat les dificultats més ha estat la unió.

Tots i totes hem passats moments difícils, moments de tensió, entre els nostres companys del món educatiu, entre els mestres o professors, discutint l’estratègia, l’eficàcia de la vaga o les circumstàncies personals . Moments d’incerteses entre les mares i pares, si havien de dur els seus fills a escola, moments de discussió amb amics que no entenien la vaga i els seus motius, però totes aquestes dificultats han quedat enrere davant la ceguera del Govern Balear, davant la falta de sentit comú i de seny de Jose Ramon Bauzá, seny la paraula que defineix el nostre caràcter, mesura , responsabilitat, termes que no caben dins el cap del President de la nostra comunitat.

Per tot això vull donar les gràcies a totes les persones que han fet possible aquest dia transcendent, aquest crit al seny del poble illenc. A totes i a tots els pares que han sacrificat el seu temps pel be d’una millor educació pels seus fills, que han buidat les escoles i han estat al costat dels mestres, a totes les padrines i padrins que han donat una lliçó de generositat als seus nets i a tots nosaltres, als mestres i professors que no els ha tremolat la veu davant un desbarat com aquesta política educativa retrograda i  nociva, i als nostres fills i filles, als nostres alumnes que han estat els màxims perjudicats i els màxims beneficiats d’aquesta vaga.

Elles i ells són el futur, això sempre ho diuen els polítics quan toca, i , desgraciadament, molts de cops són paraules buides, però aquestes dues setmanes han rebut , tal volta, una gran lliçó, d’honestedat, de sacrifici, de generositat, de companyarisme, de futur. Gràcies nins i nines pel vostre esforç, esper sincerament que, com deia un company, no calgui cantar L’estaca en pla reivindicatiu quaranta anys després.

Gràcies a totes i a tots per fer sentir la nostra veu, la veu de tot un poble que era, és i serà.

Rafel Ballester. El Pi Pollença.

El president Bauzá no pot seguir ignorant els ciutadans de les Illes (elPi.cat)

 

tv3

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

19 responses to “Una diada històrica

  1. Retroenllaç: 12 mesos 12 articles |·

  2. Vols dir pagès que el que fins ara ha jugat d’amagatotis amb na Munareta ara ho fa amb la del PP?

  3. Avui un Pepero afí a la presidenta m’ha dit que l’amo de les garroves hi te a veure amb la desconvocatoria de le sogona reunió aquesta que deis. I despres al seu bloc diu que no te problemes en reunir-se amb qui faci falta. Això sí sempre que el mèrit sigui per a ell.

    Sembrau el PI a un altre sementer que l’amo de les garroves treu fum.

  4. Estam en situació de confirmar que dema a les 9 del mati es cel•lebrarà la reunió prevista entre l’Asamblea de Docents de Pollença i el Batle. Tambe hi assistirà en Marti Roca, Regidor d’Educació.

    Pel que fa a la segona al no formar-hi part desconeixem el que ha pogut passar.

    Bona nit

  5. Que pot ser i tens res a veure amb aquesta desconvocatòria Pepito?
    Se veu que te sap greu que te tropitgin u samanter.

  6. Bones Pepe, per això estàs perdonat, només faltaria.
    Com et pots imaginar ho hem sabut tan bon punt t’ho han comunicat a tu. Com que no ens han donat uns motius prou clars de perquè han pres aquesta decisió estem intentant esbrinar-los.
    A més volem que rectifiquin, ja que consideram un error molt greu que un partit no es vulgui reunir amb un col·lectiu, com és en aquest cas els docents.
    Seguim fent feina i informant.

  7. Gràcies Pepe. Pero mentres tu contínues aprofitant la teva fòbia al PI i cercant rèdit polític d’aquests fets lamentables. Nosaltres anam fent feina per aclarir els fets i donar-lis solució.

    En saber noves ho publicarem aqui.

  8. Bones a tots!!!

    A la tercera setmana de vaga per la dignitat de l´educació, que varen encapçalar els docents i a la que se varen sumar molts de pares i una part important de la societat civil, ja hem pogut constatar molts tangibles.

    Un govern sord, autista i unidireccional. De excusa ràpida però incoherent. Amb un programa electoral que defensava la lliure elecció de llengua però que ha fet un Decret “el TIL” per imposar-la. Però ara veiem el pitjor, menysprean la expresació lliure d´un poble a una manifestació, en frases com: “Solo pretenden defender el catalán”, “Son sectores de partidos de izquierdas i sindicalistas”, ” independentistas que reivindican el pancatalanismo”, “un movimiento asambleario sin interlocutor válido”, etc… . No han vist, escoltat o entés res.

    Potser la vaga acabarà aviat. No sé si els docents i pares haurem fet qualque avanç en les reivindicacions. Però, passi el que passi, cap dia d´aquesta vaga haurà estat normal. La lliçó que haurem donat és una passa d´autèntica esperança pel futur dels nostres fills.

    La memòria es capritxosa i potser algú oblidi el que hem viscut tots i cada un d´aquests dies. Segur que els “pocavergonyes” que jugan amb l´educació i cultura d´un poble els hi pot semblar que han guanyat, que la seva intransigencia es una victoria…… però cal gestionar la seva victòria mirant cada dia els ulls dels docents, els gestos ressignats dels pares, la incomprenssió dels alumnes, la manca de mitjans, la progressiva perdua de qualitat de les centres educatius publics……. ´. Qui vol aquesta victoria?…. a tots ens ha quedat clar.

    Diumenge a la manifestació hi havia una cartell que deia: “El triomf no està en vencer sempre sinó en no rendir-se mai”. Aquesta vaga ha fet això, unir a moltes persones perquè, junts, no oblidem mai el que una colla de desgraciats del Partit Popular ha fet a l´educació pública d´aquestes Illes.

  9. Pel que veig , segons informau, si que han fet algo els regidors del PI.
    Endevant, segui fent feine que tanmateix per alguns sempre ho fereu malament. Feine i resutats , això es el que molts volem.

  10. Davant la contundència del 29s i les posteriors valoracions del govern. Vàrem demanar al batle que accelerés el compromís pres al ple.

    Anunciam que estan previstes per demà reunions amb representants de l’Assemblea de docents i una altra amb docents de Pollença a lES

  11. Jo ahir vaig veure una societat sense complexes, encoratjada i cridant “prou”. Tal vegada si que, com diu el “follonero”, haurem d’agrair a Bauza el que hagui fet possible retrobarnos amb la nostra identitat colectiva. Estam d’enhorabona.

  12. Quin gran moment!!….. potser aquest desgraciats que governen se´n fotin però la petjada no s´esborrarà de la nostra memòria fàcilment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s