La vaga a educació i el Govern

Aquesta imatge és d’una pàgina de facebook anomenada “Desgovern de les Illes Balears” que analitza precisament les conseqüències de les polítiques d’aquest govern que ens ha tocat patir. Pagina a la que us convidam a unir-vos

El vicepresident Melià segueix escrivint articles reflexionant sobre les grans problemàtiques del Govern i la repercussió que poden tenir aquestes. Avui parla de la vaga indefinida convocada pels docents, recordant que l’únic causant d’aquesta son les polítiques educatives d’un govern frustrat que no fa més que afegir llenya al foc, i que la solució també recau en el Govern mateix i la seva voluntat de voler arreglar els conflictes. Capacitat que ha demostrat no tenir.

Aquesta era i està essent una legislatura difícil. No són moments molt lluïts pels qui ocupen les catires del poder. El nou Govern va guanyar les eleccions prometent moltes coses, entre d’altres: baixar els imposts, no retallar en educació, donar més autonomia als centres educatius i la lliure elecció de llengua. Aquests exemples d’incompliments els he destacat perquè massa sovint es treu l’excusa del programa electoral i la victòria a les urnes per defensar decisions de les que no es pot predicar aquesta legitimitat.

Allò cert és que els imposts han apujat. I molt. Tanmateix el Govern va voler implantar noves figures tributàries que va deixar al calaix després de la més que justa pressió dels sectors afectats. A educació en canvi el diàleg, la negociació, la recerca del consens no ha existit.

A educació les retallades s’han aplicat sense que els hi tremoli la mà (com si va tremolar amb el tancament d’hospitals). Unes retallades (ràtios, programes de suport, substitucions infraestructures…) que s’han aplicat amb un criteri simplement economicista, sense tenir en compte les conseqüències sobre la formació dels nins i joves. La tensió creix i el Govern enlloc de cercar la calma tira benzina al foc. La lliure elecció de llengua no va obtenir els resultats volguts pel partit governant. I d’aquell fracàs el TIL. Perquè el TIL és l’antònim de la llibertat dels pares en l’elecció de la llengua de l’ensenyament dels seus fills, és la fixació des d’adalt d’un determinat model. El TIL, i les seves presses asociadse, és la darrera gota que fa vessar un tassó massa ple d’enfrontaments i topades.

A tothom, als mestres els primers, li agradaria que els alumnes en acabar el seu ensenyament tenguessin un major coneixement d’anglès. Ara bé, aquest és un objectiu que no s’assoleix d’avui per demà per molt que ho digui una norma publicada a un butlletí oficial. Un objectiu d’aquesta magnitud requereix moltes coses: normativa, reciclatge i preparació del professorat, implantació progressiva, compromís dels pares, suport de la Conselleria, flexibilitat i adaptabilitat del model a cada realitat de cada centre… i, sobretot, requereix una certa complicitat entre tots els protagonistes. Una complicitat que no s’assoleix amb diputats del partit governant provocant els professionals o carregant damunt les esquenes dels mestres la situació límit a que s’ha arribat. Una complicitat que no s’assoleix negant una qüestió esencial: si el nou model garanteix el domini dels dos idiomes oficials, un debat que no agrada gens a la majoria partidista actual. Una complicitat que no s’assoleix quan es comprova que allà on no es pot anar introduint l’anglès per manca de recursos resulta que el model lingüístic del centre també ha de canviar encara que aquest canvi no tengui res a veure amb l’anglès. Una complicitat que no s’assoleix insinuant que els mestres tenen moltes vacances i que no van de feina, intentant enfrontar mestres i pares.

El vicepresident Melià segueix escrivint articles reflexionant sobre les grans problematiques del Govern i la repercussió que poden tenir aquestes. Avui parla de la vaga indefinida convocada pels docents, recordant que l’únic causant d’aquesta son les polítiques educatives d’un govern frustrat que no fa més que afegir llenya al foc, i que la solució també recau en el Govern mateix i la seva voluntat de voler arreglar els conflictes. Capacitat que ha demostrat no tenir.

Crec que a ningú li agrada fer vaga. Fer vaga suposa sacrificis i incomoditats per tothom. Fer vaga ha de ser el darrer recurs. Encara que sigui ingenu, crec que hem de pensar que encara som a temps. El Govern és el darrer responsable. Crec que el Govern ha de forçar la màquina i demostrar la cintura necessària per desactivar el conflicte. Primer de tot, tornant endarrera els impresentables expedients oberts als directors de Menorca. I, en segon lloc, reconduint el TIL en terminis i en respecte al projecte lingüístic de centre.

Si la vaga es consuma serà una mala notícia perquè significarà que no hi ha hagut capacitat de trobar punts d’entesa. I al final perdran els pares, perdran els mestres, perdrà la societat en el seu conjunt però, sobretot, perdrà un govern que enlloc d’esgotar la negociació i tendir ponts sembla tancat en uns rígids plantejaments als que no dona suport ni la universitat, ni els mestres, ni les associacions de pares… Alguna reflexió d’autocrítica s’hauria de fer un Govern en veure que té una immensa majoria del segon gran servei públic que gestiona absolutament alçat i emprenyat. Perquè confiar-ho tot en que el cost de fer vaga és massa elevat i que això desincentivarà el personal és continuar sense entendre res de res. I, sobretot, és amagar el cap, no afrontar el problema, ni trobar-hi sol·lucions. I això segur que no és el camí.

Josep Melià Ques

til

 

Vicepresident del Pi-Proposta per les Illes.

6 responses to “La vaga a educació i el Govern

  1. Hi ha gent que mescla les coses embulla i intenta treure rèdits polítics dels conflictes. Aquests són els extremistes, i a Pollença els extrems es toquen.
    Cal distanciar-se dels extrems, i esper que des del PI no es doni ni una passa enrere en la defensa del català i de la nostra escola.

  2. Estic segur que aquest és un tema que sortirà en les pròximes assemblees dels pobles on som socis de govern del PP al igual que a sortirà a les reunions de l’executiva nacional. I serà aquí on s’haurà d’avaluar quin cami s’ha de pendre. Es evident que es necessari respostes i postures contundents sense descartar cap opció i tenguent la rsponsabilitat de ser l’unic partit de les Illes amb opcions i eines reals per fer pressió al PP.

    Dit això, UNA, hauries de tenir clar que qui no ha volgut a CiUP son bons de reconèixer i per tant els qui tenen la major part de culpa de la majoria dels mals del nostre poble. Son els mateixos que varen fer petició expressa a no deixar negociar amb nosaltres a cap grup per formar govern i que coincidí la seva entrada a l’oposició amb la nostra expulsió del grup de coordinació de l’oposició (possiblement casualitats)

  3. Una. Jo som partidari de areeconar el
    PP tot lo que es pugui. I tal
    Volta s’han de replantejar el pacte amb el PP a pollença i per tot.

    Pero a la oposició de pollença hi ha xusma molt pitjor que al PP per tant tenim un mal panorama…

  4. I dic jo, amb tot aquest panorama no estau empagaïts d’haver pactat amb el PP? No hagués estat millor tractar de fer un front comú amb tota la oposició per fer-los fora? No hagués estat millor pel poble?

  5. Esperar un dit de mel d’aquest govern és esperar molt, sabent que et donaran una cullerada d’oli calent no et queda altre remei que lluitar amb totes les forces però sempre dins de la legalitat.
    A ningú li agrada una vaga i menys als mestres, però quan el gran beneficiat serà la cultura i el futur del país les incomoditats i la pèrdua de salari queden en segon lloc.
    Tot el meu suport a la comunitat educativa i que sàpiguen que no estan sols que encara que no se’ns escolti som molts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s