Lloguer turístic


Avui ús presentam un article del nostre vicepresident Josep Melià que versa sobre un dels temes de més actualitat d’aquests mesos d’estiu, els lloguers turístics. Un tema que afecta de manera especial a Pollença i la zona nord de l’illa. Melià a més d’analitzar el desgavell creat per l’executiu autonòmic fa cinc cèntims de quin camí proposa el PI per regularitzar aquest mercat existent i donar seguretat jurídica i qualitat tant a oferents com a consumidors.

apartaments

Aquest període de l’any, l’estiu, és propens a la tranquil·litat. A nivell de debat social aquesta tranquil·litat molt sovint es tradueix en superficialitat. Enguany, però, la calma s’ha vist remoguda pel debat suscitat en relació a la legalitat o il·legalitat del lloguer turístic. Tots sabem que són molts els pisos i les cases que es lloguen a Balears durant el que col·loquialment anomenam temporada turística (de maig a octubre), es parla que entre un 10 i un 40% dels nostres visitants aposten pel turisme residencial, del qual una bona part és el lloguer turístic, per venir a les nostres illes.

I per què s’ha produït aquesta moguda? El motiu és l’aprovació pel legislatiu estatal de la Llei 4/2013, de 4 de juny, de mesures de flexibilització i foment del mercat de lloguer d’habitatges. Una norma legal que a la seva exposició de motius diu que l’ús de l’allotjament privat per al turisme estaria anant en contra de la qualitat de les destinacions turístiques i per això els exclou específicament (de la llei d’arrendaments urbans) perquè quedin regulats per la normativa sectorial específica o, en el seu defecte, se’ls apliqui el règim dels arrendaments de temporada.

Què diu la normativa sectorial? La Llei Balear 8/2012 del Turisme estableix que està prohibida la comercialització d’estades turístiques a edificis plurifamiliars o adosats sotmesos al règim de propietat horitzontal, que no es podran comercialitzar estades turístiques a habitatges que no hagin presentat la declaració responsable i que això només és possible als habitatges unifamiliars aïllats o aparellats (no als que estiguin entremitgeres). Finalment, la llei turística diu que es considera una infracció greu l’oferta o comercialització d’estades turístiques a habitatges que no compleixin aquesta llei.

Què vol dir això? Un galimaties, una enorme inseguretat jurídica. Per què? Perquè no està gens clar que aquest lloguer turístic es pugui reconduir a l’arrendament de temporada que donava cobertura als lloguers turístics fets al marge de la previsió de la normativa turística. Fins la Llei 4/2013, juny d’enguany, els lloguers turístics fora de la Llei Turística podien trobar una cobertura jurídica en la normativa d’arrendaments urbans estatal, ara la cosa no està gens clara tot i que existeixen arguments legals per considerar que això continua essent possible.

Què fer? El Pi, Proposta per les Illes, considera que el camí és donar seguretat jurídica i qualitat a un negoci que existeix i que com passa amb el tot inclòs no es pot prohibir o deixar en els llimbs ja que això seria redireccionar un segment dels nostres visitants cap als nostres competidors. I per això fa falta una regulació. Una regulació que al nostre entendre hauria d’aconseguir combatre l’economia submergida, evitar un efecte incentivador de nous impactes territorials, i posar límits a possibles massificacions, sobretot, dins el propi habitatge.

Aquesta regulació la poden fer els Consells com s’ha dit? La meva resposta és que no. No només perquè no tots els consells tenen transferida la competència d’ordenació turística, sinó, sobretot, perquè les normes del consell tenen el rang de reglament i per jerarquia normativa un reglament no pot anar en contra d’una llei i sense modificar la llei turística l’única cosa que farem és aprofundir en la inseguretat.

Josep Melià Ques

Vice-president del Pi.

Advertisements

3 responses to “Lloguer turístic

  1. L’embull de la TIL que fa el Govern Balear escarrufa, si fins ara era ridícul i totalment sense sentit , ara després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears resultat immoral i indecent, que els representants polítics vulguin estar per damunt les sentències i els tribunals no té cap justificació possible, esper sincerament que tots refusem aquesta manera de fer política i aquesta gent tant superba i irresponsable.

  2. Enhorabona Josep Cifre per la seva tasca ,per la seva implicació i per la seva tasca de comunicació de la feina ben feta que fan totes les persones de Caixa Colonya, un exemple a seguir

  3. Compartim amb vosaltres una crítica, molt positiva, de Toni Gomila a l’Ara Balears, de la intervenció del President de Colonya, al Programa el Faristol d’IB3 Radio.

    “Un tal Cifre

    Dimarts a IB3 Ràdio parlaven de Caixa Colonya, centenària entitat bancària pollencina, i entrevistaven el seu president, un tal Sr. Cifre. I no fou necessari sentir sencera la conversa per entendre que no és un banquer a l’ús. No desprenia la grandiloqüència ni fatxenderia dels galàctics de la banca, no recitava un dossier de premsa i no feia cara de Botín-corbata-roja, Fainé o Rato. No, no és una cara coneguda. Aquest, la cara, la dóna.

    El tal Sr. Cifre afirmava coses com “Balears necessita instruments de finançament propis”, “creiem en la banca de proximitat” o “no haver d’esperar que les decisions es prenguin a Madrid” i en dir-ho no senties un nacionalista, ni un polític mig retirat a un caixa col·locat, ni un venedor de fum: senties un economista que retrata l’obvietat. Quan deia “propis” no pensaves en Cifres, Marchs o Cerdans, sinó que pensaves que tots els altres, tots, són bancs i aliens. Senties una persona responsable, preocupada per les dramàtiques conseqüències socials de la desaparició de l’Obra Social de les Caixes d’Estalvis. Per una vegada en la vida vaig tenir la sensació de sentir parlar algú d’aquesta terra amb serenitat, coneixement de causa i contingut, sense histrionismes ni cap més objectiu que palesar que l’entitat que representa té la consciència i voluntat de ser un instrument al servei d’una societat. I ni són somiatruites ni crec que hi perdin doblers aquesta gent. Només em va faltar sentir-lo raonar sobre la dació en pagament, però estic segur que aquest tal Sr. Cifre obtindria la indulgència d’Ada Colau mateixa. M’agradaria tenir el gust de conèixer-lo, aquest tal Sr. Cifre, a ell i a molts d’altres com ell, i que persones i entitats com Colonya liderassin el camí de la nostra societat.

    Tot plegat, per un moment, em va fer creure que estava escoltant la ràdio de servei públic del meu país.”

    Aquest és un contingut prèmium per això ús convidam a què ús subscrigueu a l’únic diari de tirada autonòmica en català.

    http://www.arabalears.cat/premium/opinio/tal-Cifre_0_987501371.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s