Dèficit

monago

No paro de sentir i llegir tot el dia la maleïda parauleta. Significa en un primer concepte: “mancança de qualque cosa”. Però també té altres significats, com el que ara m’interessa destacar, és el referit el dèficit de les Administracions públiques entès com la diferència negativa entre els ingressos i les despeses. La paraula fins i tot serveix per posar de manifest el dèficit, entès en la seva primera accepció, de persones com el president de la Comunitat Autònoma d´Extremadura, senyor Monago, o el Conseller de Presidència de la Comunitat de les Illes Balears, senyor Gómez (ex-batle de Escorca). Aquests senyors han posat de volta i mitja a altres comunitats autònomes com, per exemple: València, Andalusia o Catalunya, per no compartir els criteris i objectiu autonòmic del dèficit, en el segon concepte referit.

Defensen el senyor Monago o Gómez en línia amb altres companys seus del “Partido Popular” que els objectius de dèficit de les administracions autonòmiques ha de ser per totes igual, és el que es denomina “el café para todos”. Així llancen el vent proclames com: “per evitar la independència de Catalunya no se la pot beneficiar amb el dèficit” o “no se pot premiar a les comunitats autònomes que no han complit amb els objectius de dèficit”, en el segon concepte referit. El benefici, val dir-ho, seria la capacitat d’endeutament o un calendari més ponderat per fer front a les retallades de les prestacions administratives. Aparentment no els i manca raó formal a la colla del senyor Monago, casi que els hi donaríem la raó sinó fos perquè encara hi ha persones que el model educatiu que ens volen imposar, amb la LOMCE, no ens ha eixugat el cervell.

Com perden la raó?. Idò si el mateix criteri d´igualtat se tingués amb compte no sols amb les despeses sinó amb els ingressos, o millor, amb les aportacions tributaries que fa cada comunitat autònoma. Es el mateix Extremadura que Catalunya o Andalusia que les Illes Balears?. Son ben diferents, tenen diferències de població, territori, teixit productiu, prestacions públiques i de balança fiscal. Algú ignora, a dia d´avui, que un jubilat mallorquí té un cost de vida més alt que un andalús? o que el cost de la insularitat no està compensat? O que aportam a la caixa de l´Estat molt més del que rebem? o que el govern de les Illes Balears també ha incomplint els objectius de dèficit imposats pel “Gobierno Rajoy”, que ara defensa?. La resposta es SÍ, encara hi ha algú que ho ignora: el senyor Gómez, es un tema de dèficit (en el primer concepte manifestat). Precisament la igualtat es basa en no fer el mateix a situacions diferents. Si no tens comunitats autònomes iguales en tot, per què els hi vols aplicar el mateix i els hi exigeixes diferent?. Tal vegada, algú li hauria de dir el senyor Monago que el criteri de la solidaritat que tant li agrada reivindicar en el moment de cobrar no estaria de més aplicar-ho a l´hora de pagar……. entendre això es un tema de dèficit, en el primer concepte manifestat.

JCR

NOTA: Aquest article ens l’ha fet arribar un militant nostre, el bloc assumeix l’autoria als efectes corresponents.

monago comic

Advertisements

5 responses to “Dèficit

  1. A l’Extremadura d’aquest cara dura, amb només uns set mil habitants més que a les illes, tenen 38270 funcionaris MES que nosaltres. Aixo vol dir que tenen un funcionari per cada 11,73 habitants, i a les illes un per cada 19’66. Si ho vol tot igual…podem començar per aquí, no tenim el perquè haver de mantenir a ningú!!!

  2. El que esta clar es que el PP mes ranci i visceral es el qui governa les nostres
    Illes. Com es possible que ningú surti a defensar un objectiu de dèficit asimetric quan son els objectius deficit imposats per en Rajoy a les Comunitats Autònomes els que justifiquen, per exemple, les retallades de sanitat o educació?

  3. No som tots iguals en el moment que un ciutadà de la nostra comunitat té menys recursos públics que un altra d’una altra comunitat, però això no és nou i baix la fal·làcia de la solidaritat l’estat Espanyol ha robat, si robat no cal emprar eufemismes, els doblers de certes comunitats per destinar-los a injustificables despeses. No crec que aquest fet tengui solució si no canviam el model estatal , i implantam una hisenda pròpia , per que les promeses de Madrid se les endur el vent.
    Tal volta la crisis i la falta de recursos serà l’espurna que necessitam per que d’una vegada per totes aquest tracte injust s’arregli.

  4. Algunes autonomies defensen el que es denomina “dèficit asimètric”, es a dir, aquell objectiu de dèficit que ha de tenir en compte les peculiaritats de cada comunitat autónoma. Aquest, fins i tot avui a IB3 ràdio, era defensat pel portaveu del PP, Miquel Ramis. Ha estat molt enriquidor escoltar en Ramis quan deia que no es podía exigir el mateix objectiu de déficit a totes les comunitats autònomes, perquè a les Illes Balears teníem una balança fiscal molt desfavorable i la circumstància de la insularitat. Està clar, que el señor Gòmez a demostrat un déficit de coneixement de les Illes que governa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s