Som mallorquí, la meva llengua és el català i xerro en pollencí

alcover

Avui un article escrit per Joan Rafel, company del nostre partit. Volem animar a tots els afiliats i simpatitzants del PI a escriure i enviar-nos els seus articles. Us avençam que avui el PI ha emès un comunicat sobre la seva postura envers al tema que tracte l’article i que demà podreu llegir també a la Punta.

“Amb aquest article que m’he proposat escriure no vull fer més que alleugerir la meva profunda indignació i mirar, també, de fer mica de reflexió. Com haureu pogut intuir en el títol l’article serà sobre el tema de la llengua. De fet fa uns anys no m’imaginava desesperat davant el teclat d’un ordinador per defensar la meva llengua i la que vull que sigui la llengua del meu fill i futurs nets, estic ben segur que molts ja havíem donat per superat aquest debat absurd.

Idò bé, si fa ja més d’un any en aquestes dates hem sentia orgullós d’haver participat en una manifestació històrica on el poble mallorquí, el meu poble, havia sortit en massa i sense complexes als carrers de Ciutat per fer saber al seus governants que estimaven i defensaven la seva llengua. Aquest cap de setmana, aquesta mateixa llengua, va tornar a ser víctima d’atacs que s’han anat prolongant fins al dia d’avui i que pareix que seran l’inici d’una nova campanya anti-catalanista.

Tot va començar el diumenge quan una entitat de la magnitud del RCD Mallorca va decidir substituir l’opció d’idioma “català”, de la seva plana web, per l’opció mallorquí. Si bé estic d’acord que és igual de valid nombrar la nostra llengua d’ambdues formes, el fet que després de tants d’anys s’haguí canviat i precisament ara que aquest tema està tan sensible i polititzat ho trob una decisió errònia a la vegada que innecessària, ja que fa que el club es fiqui en una batalla politico-lingüística que no li correspon i de fet així els ho he manifestat via correu electrònic, ja que som abonat al Mallorca des de fa més de 10 anys.

El que va començar a fer saltar les meves sospites de que començava aquesta nova envestida a la llengua, va ser l’aparició de l’article a el Mundo titulat El verdadero enemigo firmat per Tomeu Maura, un reconegut periodista esportiu i “gonella” acabat. De fet el seu article és una mostra més de la seva fixació anti-catalanista i impropi d’una persona amb titulacions universitàries al que se li pressuposa un mínim de cultura general, cosa que fa pensar que el seu únic objectiu és aprofitar-se de la gent honrada però amb menys coneixements que el que pugui tenir ell. Cal remarcar que tot el que ell escriu ho fa en Castellà, característica bastant comú entre els defensors del bilingüisme i la inventada llengua “baléà”.

I si no volia brou, ahir vengué la tassa i mitja. Bauzá promet al Círculo llibres en ‘balear’ per al proper curs. Això ja va ser la gota que fe vessar el tassó on s’anava acumulant goteta a goteta la meva indignació com a mallorquí que contínuament es veu insultat i depreciat. I me vengué a la ment la pregunta de sempre quan es xerra del “balear” com a llengua: Vol dir això que el meu fill haurà d’aprendre i llegir els llibres escrits amb article salat? I els pollencins que? vol dir que per no salar som menys mallorquins? Simplement el que es cerca amb la denominació “català” és donar unitat a la llengua, com ja va dir en el seu dia Mossèn Antoni Maria Alcover. Llengua que en el seu ús oral es pot fer des de les diferents varietats lingüístiques, perquè el català tampoc es parla igual a la Bisbal de Girona que a Constantí de Tarragona. Igual que un Binissalemer parla distint a un Alcudienc, tots però son mallorquins i parlen una mateixa llengua, el català. I és que el problema principal en tot aquest debat és que sovint de manera intencionada per alguns i fruit de la ignorància per altres, es tendeix a confondre llengua amb territori: “a Mallorca en mallorquí, res de català, el català a Catalunya, que noltros no som catalans” . Argument absurd, o pot ser un argentí, un andalús, un extremeny, un colombià… és de Castilla pel fet de parlar el castellà?

Crec que definitivament el president Bauzá ha perdut l’oremus i si te dubtes amb temes lingüístics, ja que no es pot pensar que un governant sigui mal intencionat cap als seus ciutadans, sols ha d’escoltar la Universitat de les Illes Balears com a màxim òrgan docent i d’investigació del nostre país o consultar el nostre Estatut d’Autonomia, exemple de consens polític a les Illes o pot ser si va més amb el tarannà espanyolista del seu partit consultar la “Constitucion Española”. En tots tres casos descobrirà que les Illes Balears tenen llengua pròpia i que aquesta és el català.”

Joan Rafel Covas Mariano
Pollença a 10 d’abril del 2013

 tria llengua

Anuncis

10 responses to “Som mallorquí, la meva llengua és el català i xerro en pollencí

  1. Enhorabona Rafel per l’article.
    El dubte que tinc és si també adaptaran les classes de Castellà a la nostra variant del castellorquin.

  2. Primer de tot donar l’enhorabona a en Joan Rafel per aquest article.
    D’altre banda, davant els atacs constants de l’actual Govern del PP cap a la nostra llengua, cada dia se demostra més i més que els que ens governen ni estimen les Illes ni els que hi comvivim ni tan sols ens coneixen ni saben qui som, juguen al que han jugat durant molts d’anys al País Valencià i així els hi ha anat.
    No tenc paraules, només em surt un crid de ràbia i de impotència davant la prepotència espanyolista dels que ens estan desgovernant.
    Em sent com aquell pres torturat per una gota d’aigua que aparentement és petita i insignificant però que li cau a sobre, poc a poc, minut a minut i sempre constant i que sense adonar-se arriba a aconseguir el seu objectiu.
    No ho podem permetre, varen ser massa dures les lluites dels nostres prededecessors com per tirar a norris tot el que es va aconseguir, hem de ser més vius i amb la paraula, la harmonia i demostrant la realitat que és la que és ,hem de aconseguir que TOTS els que viuen a Les Illes i que diuen que les estimen també estimin la seva cultura i la llengua que els ha acollit.

  3. Jo també sent vergonya pel que estan fent els nostres governants, com a ciutadà i com a professor. Això no te cap ni peus.

  4. Felicitats per l’article. És un tema que crec que hauría de quedar clar d’una vegada, ja que, supòs que per ignorància, encara hi ha gent que no sap com abordar-ho i acaba dient tonteríes. No vull profunditzar perquè encara escriuré “parrafades”. No es poden negar les arrels, una altra cosa és que et sentis actualment part de Catalunya o no.

  5. Bosch subvenciona amb 70.000 euros els llibres de text en modalitats balears. Concretà que els materials inclouran “lèxic específic de les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes, encara que els manuals escolars mantindran com a base el català estàndard”.

    A la Universitat, en canvi, ho tenen clar. El cap del Departament de Filologia de la UIB, Joan Antoni Mesquida, afirmà que “farem el ridícul a tot Europa. És una vergonya des del punt de vista acadèmic el que volen fer”. La UIBés, segons l’Estatut el màxim òrgan consultiu en matèria lingüística del Govern balear.

    http://dbalears.cat/actualitat/balears/bauza-promet-circulo-llibres-balear-per-proper-curs.html

  6. Enhorabona Joan Rafel crec que amb aquest article reflecteixes l ‘opinio de la gran majoria de pollencines i pollencins. El mes trist es que aquest debat molts creiem que ja estava superat , pero la realitat es obstinada i certes bubotes del passat retornen, d ‘ un passat molt trist.

  7. Cal superar els complexes que tenim com a poble. La llengua és un d´ells. I això ho saben els nacionalistes espanyols, que en l´actualitat també governen a les nostres institucions i les instrumentalitzen en el seu profit ideològic i econòmic. Ens agradi o no aquesta situació sols la pot canviar, des de el punt de vista institucional, la majoria del poble a unes eleccions democràtica. Les democràcies es governen per majories i, ara per ara, pels motius que siguin el recolzament electoral el PP (i també a les seves polítiques) es incontestable. Si no canalitzam una majoria social i electoral suficient difícilment es podran canviar aquestes “aberracions” institucionals que explica l´article den Joan Rafel. Però el país no sols son institucions, també hi ha un teixit polític, social, cultural, econòmic……… que cal interessar i implicar. Aquesta es la feina que cal fer i si això es fa i es fa be….els personatges que ara malgovernen les institucions hauran d´aplagar. Anem per feina!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s