L’educació és cosa de tots

Ahir a l’I.E.S Guillem Cifre de Colonya va tenir lectura un comunicat on se denunciava la situació de l’educació a les Illes Balears davant les retallades del pitjor conseller d’educació de l’historia, Rafel Bosch, i el futur que se produirà amb l´intervenció dels continguts educatius per part de la llei, que sense cap tipus de debat o consens educatiu, fa comptes imposar el Ministre Wert (aquell que vol espanyolitzar els alumnes, de moment, catalans). El comunicat va ser part de la jornada de manifestació que estava convocada a tots els centres públics educatius de les Illes Balears. A Pollença la manifestació s’havia de desenvolupar a través d’una caminada amb origen a tots els centres educatius públics i havia d’acabar a una concentració a la Plaça Major. No va poder dur-se a terme perquè Delegació de Govern no la va autoritzar per manca de termini en la sol·licitud, motiu que va dur els organitzadors a no arriscar-se i fer el contrari els agents de la Guàrdia Civil que hi havia a l’exterior de l’Institut.
Davant la poca assistència en aquest acte ens hem de plantejar què passa. L’Educació no sols afecte als mestres, alumnes i pares amb fills en edat escolar, té conseqüències a tota la societat. Cal plantejar-nos què falla en aquestes convocatòries perquè es mobilitzi tan poca gent. Potser alguns confonen les reivindicacions davant els retalls dels sous dels professionals de L’educació amb les retallades en les prestacions educatives que reben els nostres fills en els centres públics (el primer aspecte es una part del segon). La majoria de ciutadans en l’actualitat patim una substancial reducció dels nostres ingressos. Tan els empleats públics com els treballadors i empresaris dels sector privat. Pensam que la discussió no està en qui ho passa pitjor. El conflicte està en l’educació que els nostres fills podran rebre en els centres públics, pels qui no volem o podem pagar un centre educatiu privat .
Ningú discuteix que les retallades i més endavant la modificació dels continguts educatius té i tendra un efecte negatiu. Es una qüestió que no se discuteix pel sector educatiu ni tan sols per la Administració. La Conselleria d’Educació no ho discuteix, assumeix i se resigna a les limitacions i mancances que les retallades suposen. El conflicte se planteja en que la Administració no prioritzi a l’hora de lluitar pel dèficit públic, ni se planteja alternatives a les reformes educatives i ho fa baix un plantejament de pensament únic sense debat o pacte educatiu. Totes les famílies, davant l’actual conjuntura econòmica i social que patim, feim més que mai comptes i davant els pocs recursos prioritzem unes coses i ens afluixem de les altres. D’això se tracta. Els que ahir ens varem manifestar prioritzem l’educació dels mes joves com el be més apreciat per tenir un present i futur millor i ara, més que mai, s’ha de lluitar contra les diferències que se poden produir entre les escoles públiques i privades, cal evitar polítiques elitistes que vagin en contra de la cohesió social. Altra temps quan les escoles privades ho passaren malament, en be dels alumnes i la seva educació, se varen concertar. Ara aquesta solidaritat ha desaparegut. Aquest conflicte es el plantejat i el que ens cal fer front a tots els que ens preocupa l’educació pública del país.

Anuncis

6 responses to “L’educació és cosa de tots

  1. Malauradament els actes vandàlics han tornat aparèixer al nostre Poble, ja en el seu moment vàrem manifestar el nostre rebuig davant qualsevol tipus d’incivisme, primer va ser el que passà el dia de la visita del senyor Bauzà i després el que va succeir el vespre abans de Tots sants (Halloween) al nucli del Port de Pollença.
    La diferència és que el succeit avui, (ous a la façana den Miquel Angel de ERAM Ii de la secretària del seu partit) claríssimament, va dirigit contra unes idees democràtiques que en aquests moments estan rebent constants atacs per un sector extremista de la nostra societat.
    Des de CxI donam tot el nostre suport i recolzament als nostres companys polítics i REBUTJAM QUALSEVOL TIPUS DE MANIFESTACIÓ VIOLENTA I VANDÀLICA d’aquest tipus.

  2. Bon dia.
    Primer de tot voldria dir que ahir si que me ga agradar l’actitud den Joan Ramón al Ple. Tot i que de l’altre regidor encara no en se res ni ningú en xerra mai.

    Lo que trob flipant es la actitud que te aquest Conseller d’Educació del PP. És hora de que la societat els comenci a demostrar d’alguna manera que pugui ser realment efectife l’oi que mos fa ell i la seva aptitud.

    Es molt trist tenir uns mercenaris que no escolten a la poblacio que clama a la seva orella. Supos que deuen tenir interessos molt mes forts ($) que els fan ser tan hipocrites i MALES PERSONES.

  3. Molt bon article el d’avui. Primer donar l’enhorabona a la comunitat educativa ahir present a l’acte.
    Quan xerram d’educació el debat es pot estendre i ramificar molt, però trob que cal centrar-lo en un punt que a cops perdem de vista i que pot ser és el més important. Des de fa molts anys Espanya en general i Balears en particular estam a la coa en quant a resultats acadèmics. Precisament en el moment que tenim el professorat més ben format i el màxim de mitjans al nostre abast. Des de l’entrada del Govern Rajoy a l’estat i del Bauzá a Balears (els de “las autopistas de la educación”) ja no sols amb les seves retallades sinó amb la seva persecució al català i al professorat, no han fet res per solucionar aquest problema. Han invertit recursos i esforços en altres polèmiques i no a solucionar el problema real.

  4. Enhorabona per l’article. Crec que a cops donam molta importància a les grans actuacions, als grans discursos, als missatges enlluernadors d’oradors que avui diuen unes coses i demà en diuen un altre, en la mateixa cara sense immutar-se. Però lo verdaderament important, són els petits actes, la suma de petits gestos, de la gent del carrer , això pot canviar el món, pot canviar aquesta realitat trista que vivim. I això també passa en la política, els que fan petites passes, petits gestos, aprop de la gent, que cada dia intenta arribar a un poc més enllà, sense discursos grandiloqüents de lletraferits. Hem d’arribar a la gent i que senti que les manifestacions o movilitzacions, són part de la seva vida i que serveixen per millorar-la , cosa que tal volta ara els ciutadans no tenen clara.

  5. Bon article, realment sembla que la majoria de la població no té clar que el que esta n joc es el futur dels nostres fills

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s