Autonomisme

¿Qui eren els que durant la redacció de la Constitució de 1978 defensaven la implantació del model autonòmic i qui eren els qui s’oposaven? ¿Qui són els que durant els darrers trenta anys han lluitat políticament, jurídicament, socialment pel desenvolupament i enfortiment de l’estat autonòmic i qui són els qui s’han oposat, han posat pals a les rodes i han cercat interpretacions restrictives? ¿Qui són els que reaccionen i combaten el procés d’involució i recentralització que ha tengut el darrer capítol en l’anunciada reforma educativa del govern central i qui impulsa aquest procés? ¿Qui eren els que veien en l’autonomia una possible via per trobar una convivència harmònica entre els diversos pobles d’Espanya i una articulació satisfactòria de la pluralitat i qui eren els qui veien en aquest sistema la ruptura de la unitat “nacional”? ¿Històricament qui eren els que han lluitat per un repartiment territorial del poder i qui eren els que han defensat el centralisme i l’homogeneïtzació? ¿L’impuls de l’autonomia no ha tengut com a locomotora als partits identificats com a nacionalistes o regionalistes? ¿Segons les enquestes a les Balears no hi ha una clara majoria a favor de mantenir o incrementar l’autogovern, resultant que el partit més votat a les darreres eleccions és qui impulsa una minva d’aquest autogovern i de la capacitat de decisió? ¿Algú es pensa que la realitat política de Catalunya es pot traslladar a Balears? ¿Malauradament no estam més a prop de la situació política de València? ¿El que hem d’intentar fer no és un projecte ample que disputi espai electoral als populars? ¿Un excés de purisme no és precisament la millor manera de continuar ancorats en un cert testimonialisme i en una improductiva fragmentació? ¿La prioritat no és intentar sortir d’un sucursalisme i un bipartidisme empobridor? ¿La unió fa la força, o això només serveix pels grans partits que actualment capitalitzen el sistema? ¿Per rompre la tendència del país a caminar com els crancs no ens convé arriscar i intentar ser més inclusius? ¿Aplegar sensibilitats amb un comú denominador però amb graus o intensitat diversa no és una possible via per guanyar el futur? ¿Ens podem permetre anar fent roïssos i trobant ossos en el lleu o ens convé una actitud diferent, més de sumar i d’anar endavant? ¿No ens convé una miqueta més d’ètica de la responsabilitat?. Aquestes són algunes de les preguntes a les quals pens que hem d’intentar respondre.

Josep Melià Ques

Advertisements

One response to “Autonomisme

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s