Espanya. Un mal negoci.

Imatges de la manifestació del passat 11-S a Barcelona

Imatges de la manifestació del passat 11-S a Barcelona

Sovint s’ha dit que els Mallorquins som persones trasquiles i a cops aquesta tranquil·litat s’ha traduït en un cert passotisme i deixar-se dur davant injustícies i submissions a les que desgraciadament hem assumit com a senyes d’identitat, amb aquella frase tan nostre del “I que hem de fer?”

Els externs, especialment espanyols, ens han fet empassar i creure el prejudici d’inferioritat cap allò que ens ve mercat des de fora. Llengua, tradicions, cultura i economia. Resulta que el mallorquí ha assumit que ha de combregar amb rodes de molí dins tots aquests àmbits. Però anem analitzant-los un per un.

Començarem pel més conegut i que més ha posat de moda precisament aquell que volia acabar amb ell. Dins l’àmbit de la llengua podem dir que més que mai hi està havent-hi una reacció en la seva defensa, sols basta recordar aquella massifica manifestació a Palma o bé els actes puntuals com els d’ahir a Lluc, durant la Pujada a Lluc de la Part Forana. Precisament a la Part Forana és allà on més s’usa i reivindica el català, però no hem de perdre la vista que els que vivim fora de Palma ni tant sols arribam a la meitat de la població de la nostra Illa i que la realitat de ciutat és oposada a les dels pobles. Bé perquè hi estan agafant força alguns grups de caire espanyolista disfressats de promotors d’una llengua pròpia sense gramàtica i totalment inventada, de la qual cap dels seus defensors l’escriu de mateixa manera i a més generalment la publicita en castellà i sempre atacant a Catalunya. O bé perquè encare hi queden mallorquins que viuen baix els prejudicis de que parlar el castellà “fa bò” o que baratar la llengua és de persones educades, això si sempre ha de ser el mallorquí qui ho ha de fer.

Pel que fa a la tradició, hem consentit veure com per guanyar un duro hem exportat la cultura andalusa i flamenca de “toros y sevillanes” i de cada cop son més les petites estrangeres que van vestidetes amb aquests suvenirs a “topitos” tan “típical spanish, recuerdo de Mallorca” que han anat relegant al passat aquells “toritos” per posar sobre la tele d’un temps… no sabem si ha estat per vergonya o és que amb les pantalles planes ja no s’hi aguanten. De tota manera una mostra més de que val més potenciar, aplaudir i riure la gràcia venguda de fora que no pas el que és d’aquí.

Això també passa en la plana cultural, ara resulta que es dediquen fons pels “toreros” que no pel “toro”, mentre que a Balears tanquen editorials, diaris i formacions teatrals que editaven, informaven i actuaven en català.

Tot això que fins ara hem analitzat molts direu que son coses menors que aquí el que importa és el negoci i fer un dobler. I vet aquí el títol d’aquest article “Espanya. Un mal negoci”.

I és que si passam a plana econòmica quin sentit te també pertànyer a un estat al que només li interès com a font d’ingressos i mai et prioritza a l’hora d’invertir? Quin sentit te pertànyer a un estat que inverteix els teus diners amb infrastuctures altres comunitats i territoris desfavorint la teva economia de manera directe?

Anem a posar alguns exemples que ens haurien de convidar a fer-nos aquestes qüestions. En la secció d’economia teniu i podreu trobar articles que parlen de la diferencia entre l’aportació que fa cada balear i la proporció que reb en discriminació d’altres ciutadans d’espanyols. Això en infraestructures i serveis. Com és possible: que amb els diners dels contribuents de les nostres illes es financin projectes ferroviaris com l’ave, amb el greuge comparatiu que això suposa si és compare amb el precari servei ferroviari de Mallorca, però per afegidor amb l’impacte que produeix sobre el que s’anomena “turismo nacional” és evident que a un espanyol de la “Meseta” li surt més a compte, tan econòmicament com en temps, arribar al litoral peninsular que no pas a les nostres platges. A més ara resulta que per seguir tallant els peus als Mallorquins per poder viatjar a un preu “digne” hem de tronar a presentar el certificat de resident i tot això en ple segle XXI.

Per tot això i més ara que com a president del govern autonòmic tenim un “escolanet” que diu amen a tot allò que diu el “sant Pare Rajoy” que més que governar i vetllar pels interessos de les Balears pareix que el que està fent es opositar a costa nostre una futura plaça a la Calle Genova de Madrid, i ens retalla serveis i drets, que amb la nostra contribució segueixen gaudint altres comunitats autònomes. Trobau que en tot això hi ha dret?

Idò no trobeu que és ben hora de, com es diu en bon mallorquí, pegar el cop damunt la taula i dir prou? Idò deixem-nos contagiar pels remors que en arriben de Catalunya en motiu de la seva diada.

Sí perquè dia 12 diada de Mallorca commemorarem el jurament fet per Jaume II l’any 1276 de la Carta de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca, que es convertiren en la base jurídica del nostre país. Per això ha de quedar clara la nostra condició de poble històric i singular. Però l’actual govern segueix atemptant precisament en contra d’això mateix i al mateix temps que lleven el Ministrils, figura que ha acompanyat aquesta Diada des de 2005 com element històric del que es commemora per manca de diners, però si en tenen per regalar polseretes amb la bandera de Mallorca, en el que pareix que vol ser una clara resposta a “llaç” intentant utilitzar un element com la nostra pròpia bandera en contra dels propis mallorquins.

Mallorquins hem de tirar endavant i anar fent passes per la llibertat, reconeixement i justícia del nostre poble, amb aquesta fita clara, però sense posar cap límit de fins on arribar. És de dret i deure.

Advertisements

20 responses to “Espanya. Un mal negoci.

  1. Enhorabona per la decisió. Els mallorquins necessitam un partit que defensi els nostres drets en MAJUSCULES JA. Podem ser espanyols però no sem castellans . tenim la nostra manera d’esser de parlar i de fer i això ens fa especials ens fa illenc i ens han de respectar com a tals

  2. Com que aquest comentari de n’Arruix dona a entendre que sap qui és aquest “Tomeu” nomes vull dir que el comentari no és meu.

  3. Benvolgut Tomeu, no sé a qui te refereixes. De tota manera crec que embulles coses. Potser no entenguis l´article o l´haguis desubicat. El sentiment i la cohessió nacional no es la mateixa aquí que a Catalunya, d´això parlen els articles que he penjat. No estic a favor de retallades ni a Catalunya ni aquí però per desgràcia se produeixen per tot arreu, tan a Pollença com a les Balears, com a la resta de l´Estat espanyol……. molt típic dels teus amiguets de sols tenir-les en compte a Catalunya, varen ser els primers i la resta de comunitats se han afegit, tan si estàn governades pel PP com per el PSOE però clar això no té interessa.

  4. Curiósa visió la teva de la gent que t’envolta, o bé gent conservadora o be gent no integrada. Deu ser que consideres no integrada a la gent que no pensa com tú. Entenc que el que vols dir és que aquest nou partit ha de enganar a la gent amb un missatge més suau per a poc a poc anar destapant la seva vertadera cara (així va començár en Hitler).
    Curiosa interpretació de la política de CiU, de veritat creus que CIU creu en la independència o ha pujat al carro en marcha, ah i una altre pregunta estàs d’acord amb la política de retallades de la sanitat i dels serveis socials que aplica CIU a Catalunya (ben igual que le PP aquí).

  5. Bon article de´n Joan Riera el Diari de Balears:

    “En trenta anys d’història de l’autogovern, mai a l’hora de fundar un nou partit no s’havia tingut un espai tan immens a disposició dels fundadors ni la decisió s’havia produït en un moment tan oportú. Dos factors converteixen en proa d’acer el pacte Font-Melià. El primer és que Bauzá està convertint el PP en una secta de dreta extrema, castellanista i agenollada a Madrid. El tradicional regionalisme popular, heretat de Cañellas, ha estat arraconat i humiliat per l’apotecari del Pont d’Inca Nou i la seva camarilla. L’àmbit social que ha deixat orfe de representativitat és molt gran. L’altre factor encara és més important. La crisi econòmica està enfonsant la classe mitjana illenca. Després de mig segle de creixement com a estructura social sòlida, ara cau en picat i poca esperança de futur pot oferir als seus fills. Les xarxes empresarials, professionals i culturals són de cada cop més dèbils. I se senten tots sols. El Consolat retalla a la brava i just espera l’enhorabona de Madrid, mentre menysprea la capacitat de sacrifici del seu propi poble.

    Dins aquest context vomitiu neix un nou partit defensor dels valors propis. Per poc bé que ho facin, es poden convertir en un banderí d’enganxament com poques vegades s’ha vist en aquesta terra. Resta molta feina per endavant. És cert que el regal que els fa Bauzá i la seva curtor de mires és enorme.Però el més important és la cohesió interna. L’únic enemic seriós que pot tenir aquest partit és ell mateix . Si se superen els personalismes i les contradiccions internes, els espera l’èxit.”

  6. Aquest comentari apareix el Diari de Balears i me pareix un punt de vista molt interessant i per això la aporto:

    “jo soc independentista i evidentment nacionalista. Com a tal el primer que tenc ben clar és q a mallorca en som una minoria. Els independentistes que així s’ho diuen, si fent una reflexió sincera, entre d’altres, no treuen aquesta conclusió és que viuen dins un nigul. Per tant, si aquest projecte melià&font neix reclamant independencia o sobiranisme, o bé el projecte és minoritari com és el PSM (petit però imprescindible!) o marginal com ESQUERRA (amb qui m’identific molt) o el que seria pitjor, neix mort. L’important aqui no és que es moderi el seu discurs, sinó que a la llarga, pas a pas vagi fent-se més exigent, con figurant unes bones bases i calant en l’ampla base social mallorquina que com a molt se sent mallorquina i així ja li està bé, dins el circ d’espanya. Fotuts i banyuts.
    Quan mir la gent que m’envolta o bé és gent no integrada o bé, mallorquins de tota la vida, conservadors. A aquesta gent no hi calarà ni psm ni erc. Cal un partit que s’hi puguin sentir identificats i que poc a poc vagi ficant discursos que fins ara eren impensables i, evidentment, si ja comencen diguent independencia, federalisme i revolució en dos dies no els escoltarà ningú més que els quatre de sempre que forejam pel dbalears. Però així no anam enlloc, sinó no seriem al mateix lloc o pitjor des de fa tant.

    Un exemple és ciu, el discurs del qual al 77 era tant botifler que era capaç de enganxar als batles franquistes i ara l’estructura després d’un llarg procés camaleònic demana un estat propi.

    Supòs que la cosa funcionarà perquè en aquest teatre tots en som actors amb un paper que s’ha de fer: uns ens han de recordar el discurs en la seva vessant més pura, d’altres l’han de suavitzar per arribar a una minoria de manera que puguem fer-ne ressó i finalment n’hi ha d’haver altres que tot i pensar en ovidi montllor, joan fuster o estellés hem de mercantilitzartant el discurs que quasi no el reconeguem perquè la gent passi de sentir-se espanyola i mallorquina a sentir-se mallorquina exclusivament i entenent la cultura catalana com a pròpia.

    quimeres…. ”

    Salut.

  7. Tot té els seu temps i el nou projecte que han començat la Lliga i CxI necessita el seu temps i maduració. Els qui davant l´actual conjuntura no sàpiguen prioritzar els interessos colectius els personals no hi tenen cabuda. Hi han de ser les persones que hi tenguin voluntat de ser-hi però no aquells que hi han d´estar a disgust. No hi ha ni excuses ni justificacions. Els projectes col.lectius tenen això que s´ha de prescindir d´aquelles persones que poden ser un problema perquè l´objectiu està per damunt de les persones. En aquest moments, s´ha de ser prudent però consequent. Anims!!

  8. Com afecta l´acord entre Lliga i CxI a Pollença? Jo pens que, inicialment, en res. A Pollença, com es deia a un comentari anterior, hi ha unes peculiaritats que no hi son a altres municipis. A més hi ha unes discrepàncies personals i diferències ideològiques molt importants. Els programes electorals son molts diferents i no hi ha cap relació entre els regidors de CXI-UMPI amb els de la LLiga. Tot això me dur a creure que no hi haurà, almanco en aquesta legislatura, cap tiups d´acord que pugui dur aperallada una entrada de Convergència i Unió per Pollença el govern. Tampoc a la sortida de la Lliga del Govern (això darrer es impensable). Així les coses, me temo que assistirem a les lluites intestines i creudes de declaracions tan de membres de la Lliga-Pollença com de CIU per Pollença , que voleu? es la tedresa del partit i les prioritzacions individial per damun del benefici col.lectiu.

  9. Lo que voleu es fer massa via i teniu moltes ganes de treure suc a la noticia en favor de qui sap quins interessos. Però tot això te un proces. Després de l’anunci d’aquest mati i les reunions de ahir, toca informar i valorar des del propis comitès locals que són els primers que tenen dret a estar informats i decidir, (si vos pica tant vos podeu afiliar i venir). Desprès quant mos toqui ja actuarem si creiem que ho hem de fer, i quant ho farem anirem informant de tot allò que s’hagi d’informar. I serem els primers interessats en informar per que volem que la gent sàpiga el que passa. Però no per 4 exaltats ens saltarem els procediments i direm el que volen o no sentir sense que les bases siguin clares i consensuades.

  10. Molt de bla, bla, bla però res de substància. No és Pepe Garcia qui s’ha unit a la Lliga i no és Pepe García l’únic al que preocupa el tema. Ara la Lliga i Convergència sou un partit i volem saber com afecta això a l’Ajuntament.

  11. Convergència per les Illes POLLENÇA, expreserà la seva opinió on trovi i quan trovi oportú, no quan vulguin els nostres amics inquisidors, primer cal reflexionar i TOTS els afiliats de Convergència,decidiran el cami a emprendre, i estic segur que primerà el projecte de país, de dotar d’un instrument polític potent a les idees nacionamistes de centre que les aspiracions personals.

  12. Per cert no trobau estrany que en Pepe, ell que braveja tant de tenir tan bona relació amb na Malena i que a sobra li fa de defensor als plens i als blocs i diaris. M’estranya que ell no estigui informat de com queda la cosa a Pollença. O és que no li ha donat permis per contar-ho?

  13. Veig que hi ha un regidor de pollença que esta molt nervios… bon senyal, si aquest i els seus estan tan nerviosos de saber que passarà, és senyal que és un moment històric per Mallorca i molt important per aquells mallorquins que estimam Malloca…. hi ha poreta!

  14. Benvolguts Vicenç i Paco, els diaris digitals i avui la prensa escrita porten la notícia de la voluntat de la Lliga i CxI per les Illes de confluir en un sol partit polític. A les 11 del matí, hi ha prevista una roda de prensa del senyors Jaume Font i Pep Melià, on s´explicaran en detall els principis d´acord i el full de ruta del nou partit, que encara no té nom.

    En principi l´acord, de moment, no afectarà els regidors dels diferents municipis on la Lliga i CxI hi tenen respresentació i se respectaran els pactes municipals. Cal recordar que a Pollença, CxI té una coalició amb un altra partit, UNPI, i que a més està a l´oposició i, per l´altra, la LLiga governa juntament amb el PP. Evidentment aquestes circumstàncies son molt importants a l´hora de definir nous postulats i arribar a qualsevol tipus d´acord.

  15. El que necessitam és tenir més conciència, crec que no la tenim definida, i això ens provoca certa esquisofrènea. No som espanyols mesetaris, ni pel nostre tarannà ni història, i no acavam de revindicar la nostra mallorquinitat i el que significa. Per tot això som una comunitat que no defensa els seus interesos a Madrid, que no sab cap on tirar.
    Tal volta la crisis social i econòmica que esteim vivint ens obrirà els ulls, i ens ferà ser conscients que si nosaltres no defensam els nostres interesos ningú ho ferà.

  16. Arrux, aclarir-te que les persones que viuen a Catalunya no necessàriament son catalans. De fet, a Catalunya hi viuen molts d´espanyols així com anglesos, alemanys, magrabis, etc, que pel fet de viura allà no tenen dret a decidir el seu futur.

  17. Penso que no es un tema de conveniència o no, ni si es bon o mal negoci. El problema de fons es que els diferents pobles que constituim l´Estat espanyol no hem sabut trobar una forma de convivència armoniosa i respectuosa. No hi ha respecta mutu perquè no hem sabut trobar l´equilibri entre les necessitats i els drets dels diferents pobles i nacions que hi ha dins el Regne d´Espanya. I aquest conflicte s´ha agreujat amb la onada radical i “uniformadora” del PP i l´actual conjuntura de crisi econòmica i social que patim a Europa.

    No crec que sigui, ara per ara, el cas de les nostres Illes però si que ho es de Catalunya. Després de molst d´anys de reclamar una relació sòlida basada en el respecta mutu, la resposta dels polítics espanyols a través de la Brunete mediàtica espanyola va ser proclamar que “los Catalanes sólo se mueven por intereses económicos” i això va anar acompanyat de una forta campanya de desprestigi cap a Catalunya i els catalans (en parescuts termes i algunes diferències també ha passat a Euskadi). Les reivindicacions catalanes sempre s´havien plantejat en un termes molt formals i a nivell de dirigents polítics que governaven les Administracions i, també sempre, varen trobar com a resposta la total i absoluta indiferència de l´Administració central (la governi el PSOE o el PP). Ara la reivindicació del Principat ha passat el carrer, a una gran part de la societat catalana (malgrat en els mitjans de comunicació espanyols, sols surtin persones que viuen a Catalunya que no volen la independència). Ara ja hi ha un Clam, fort i prou important, i molta gent ha dit prou!! esteim cansats i també Espanya a d´estar cansada, “ni ens hi volen ni hi volem ser”. I això, curiosament, ha fet que alguns dirigents polítics espanyols i el seu poder mediàtic comenssin a pensar que potser sigui un problema de convivència i que caldria fer alguna cosa. No sé on arribarà tot això…… ni sé com afectarà a les nostres Illes, però admiro tots els pobles que no se resignen i que lluiten pel seu futur…., sigui mitjançant la independència sigui trobar una relació de convivència desde el respecta mutu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s