La Diada de Mallorca: Una necessitat

Avui 12 de setembre celebram la Diada de Mallorca, la nostra diada. Avui celebram que fa exactament 783 anys (aixo va ser al 1229) que desembarca Jaume I a l’illa i comença la conquesta de Mallorca. Mes tard, al 1276 i també un 12 de setembre, el seu fill D. Jaume II va jurar la Carta de les Franqueses i Privilegis del Regne de Mallorca. Aquestes Franqueses es referíen a excepcions de compliment de alguna norma o costum d’us de la corona catalano-aragonesa; els Privilegis eren els drets que es concedien en exclusiva a una regio o ciutat concreta. Dit aixo, podem afirmar que fa 783 anys el rei Jaume II ja va posar en marxa la primera organitzacio política i admintrativa de la nostra illa.

Molt ha plogut des de llavors, pero pareix que poc mes hem apres. Som els eterns conquerits, aquells que tots volen dominar i tenir a les ordres.

Feia molt de temps que no ens sentiem tan oprimits i ofegats. S’ens esta limitant la parla i utilitzacio de la propia llengua, s’ens estan limitant els nostres drets mes basics (els sanitaris, l’educacio) i, dins tota aquesta barreja de desprecis i infravaloracions, les consequencies seran d’allo mes greu: esta en entredit el nostre futur, no tan sols com a comunitat diferent i diferenciada, sino tambe com a individus independents que no podrem fer front a les expectatives que el progres i el desenvolupament social ens requerira.

Pero el mes trist es que, pensant-ho be, som nosaltres mateixos els que no donam prou importancia al que som i el que tenim, som nosaltres els que no sabem aturar l’etnocidi al que ens veim sotmesos. Tal vegada hauriem de saber triar millor el que volem d’ara al davant.

Fa uns quans anys, tal día com avui, pasejar pel carrer era un goix. Molts de balcons lluien la nostra senyera en senyal d’orgull i respecte a la nostra terra, a la nostra identidad.

Ara nomes veim “banderas españolas” i de qualque club de futbol (que no es el Mallorca, precisament) que aprofiten l’avinentesa dels espectacles esportius per romandre mes temps penjades. I no tenen res a veure les polseres de la Salom, un “paripe” per rentar la cara dels desbarats reals i cotidians que fa ella i els seus, no ens enganem. La meva reivindicacio es sincera i seriosa.

Mallorquins i mallorquines, recuperem l’orgull de ser qui i com som. Vivim a un lloc com n’hi ha pocs, tenim llengua i cultura propies que val molt la pena defensar, tenim allo que molts voldrien per ells i casa seva… Aixi que reivindiquem allo nostre com cal, no perque sigui millor o pitjor, sino sencillament perque es nostre i ho volem aixi. Diguem NO al etnocidi.

Anuncis

6 responses to “La Diada de Mallorca: Una necessitat

  1. Els cosmopolites que campen pel nostre territori començen la casa per la teulada. Tenim massa paciència!!

  2. Es veritat que es pot obrir una nova discusió respecte a la data que seria o no l’adient per celebrar la diada de Mallorca, però independentment d’això, crec que hem d’aprofitar el dia d’avui per reivindicar la nostra identitat, tan trepitjada darrerament. Molts d’anys, Mallorca!!

  3. Que els hi passa els espanyols? com els pot sorprendre el clam d´ahir a Barcelona?que han fet ells perquè els catalans, després d´anys de patir l´expoli i la difamació, vulguin formar part d´Espanya?. Per les balears, ens agradi o no, son figues d´un altra paner.

  4. Molts d´anys a tots els convergents i comentaristes d´aquest blog.

    La diada es una data assenyalada per fomentar el sentiment de mallorquinitat. Es una diada molt jove, no exempta de polèmica per quan hi havia diferentes opcions, com per exemple, el dia 31 de desembre quan Jaume I conquesta la ciutat de Mallorca. Sigui una o l´altra el que es conmemora es la nostra herència cultural i la pervivència d´aquesta dins el nostre territori el llarg del temps.

    Recentment els que en fan, de les divisions administratives, motiu de fidelitat per sobre de qualsevol sentiment o herència cultural rebaixen a la vegada els sentiments i símbols d´identitat d´un poble. A sobre critican els lligams culturals i nacionals amb altres divisions administratives (també anomenadas comunitats autònomes) i fomenten intensions perverses per part d´aquestes. I resulta curios que aquests tipus de mallorquins espanyolitzats neguen no sols la nostra cultura, ens retallen els drets i agreujen el desequilibri fiscal i la descapitalització dels nostres mitjans de producció i ara per acabar de redonir-ho duen la MERDA de tot Europa a cremar a Son Reus. Quin poble por aguantar aquesta situació?.

  5. Quin contrast el que es va veure i viure ahir a Barcelona amb el que veurem i viurem avui a Mallorca.
    Crec que el que va passar ahir a la ciutat Condal va ser molt gros. I perquè els mallorquins no ens aturam a pensar i reflexionar, vistes les imatges d’ahir, si el que demanaven els nostres germans i veïns catalans no tenim el mateix dret a la justicia de demanar-ho també els mallorquins?
    També vistes les imatges d’ahir com així els estrangers i espanyols que viuen a Mallorca no veuen l’Independència com molts dels seus compatriotes que s’unien ahir a la causa catalana? no entenen que més enllà dels sentiments de partinencia que puguin tenir al poble que els ha acollit si ho pensen egoistament veurien que son maltractats en comparació amb la resta de espanyols pel simple fet de viure aqui?
    Crec que son qüestions a tenir en compte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s