Antiautonomisme

Tots som ben conscients que el centralisme ha iniciat una croada contra les autonomies. Res massa nou davall el cel ja que si varen acceptar la Constitució de 1978, i el sistema de repartiment territorial del poder allà previst, va ser per les circumstàncies històriques tan especials que hi havia: llibertat i autonomia formaven un binomi que es presentava junt, oposar-se a segons què era anar en contra de l’arribada de la democràcia…

S’ha dit que la generalització del règim autonòmic, l’anomenat cafè per tothom, era un intent de diluir els fets diferencials de les denominades nacionalitats històriques (Euskadi, Catalunya i Galícia). Pens que això està ple de matisos, en tot cas, no crec que la generalització hagi diluït la identitat i la voluntat d’autogovern d’aquests territoris. Precisament perquè no veig lògica la lectura segons la qual la generalització tendria un efecte dissolvent, simplement es degué generalitzar perquè en el cap de molts no hi cab un estat plurinacional i asimètric. D’aquí que fossin PP i PSOE els que obligaren a les autonomies a assumir salut i educació, acabant amb l’asimetria que significava que hagués comunitats amb aquestes competències i que hagués allò que es denominava el territori MEC (Ministeri d’Educació i Ciències, si no record malament). En tot cas les Illes Balears s’han beneficiat d’aquest cafè per tothom i, per tant, benvingut sigui vengui d’on vengui. Durant anys han intentat via lectures restrictives, politització impresentable del Tribunal Constitucional, lleis de bases que esgotaven la regulació de la matèria, manteniment absurd d’estructures de l’administració central, i mil i una fórmules similars anar torpedinant l’estat autonòmic. Ara però, amb la crisi han passat a l’atac a cara descoberta.

Es culpabilitza les autonomies del déficit i l’endeutament, quan no són ni els grans generadors de déficit ni els titulars de la part substancial del pastís del deute. Es parla de l’eliminació de les autonomies com si per art de màgia un pic desaparegudes ja no hagués cost de salut i educació. S’oblida que juntament amb el cost hi ha altres ítems a tenir ben en compte: com l’eficiència, o com un estat del benestar digne d’aquest nom… El problema és que el poder mediàtic del centralisme és de dimensions importants, i la idea falsa i sense fonament va calant a determinats segments socials. Jo som dels que vull més autogovern per Balears, però això no me fa renegar de l’autonomia que tenim tot i les seves imperfeccions i limitacions que s’haurien d’anar corregint, i me pareix un error que es renegui, almanco a Balears.

Josep Melià Ques

6 responses to “Antiautonomisme

  1. Enhorabona el PSM per la seva iniciativa, crec que malgrat sigui una enquesta realitzada des de un blog d´un partit polític es una iniciativa molt bona i que pot donar molta llum de quina es la situació i percepció de la ciutadania damunt la situació política de Pollença.

  2. Benvolguts companys, volem convidar als lectors d’aquest blog a participar d’una enquesta oberta a tots els pollencins, sigui quin sigui el seu partit. Enquesta “Primer any de legislatura a Pollença”. Digues la teva !

    Saludant-vos i animant-vos a Participar. PSM de Pollença.

    h
    ttp://psm-pollenca.balearweb.net/post/111384

  3. Un poble que no se resigna es aquell que reacciona quan es veu arreconat o insultat. Ahir molta gent que asssistía a la festa de Sa Beata a Santa Margalida li va recordar el president del PP, que mal governa les Illes Balears, que no ens queda altra solució que aguantar però que no oblidam ni resignam, que tard o prest, la reacció hi serà. Esper i desitg que la reacció sigui a les urnes i fent fora aquesta guarda d´espanyols mentiders que ens governen. Els mallorquins no som gent de manifestacions cada dia el carrer, ni som gent que ens agradin les estridències, ni som uns inconformistes reaccionaris, ni tenim voluntad d´arreglar el mon. De fet, solem ser dòcils, anam per feina i no ens agrada el renou. I darrerament, ja fa massa temps, que algu a trencat la convivència pacífica i armoniosa, ha volgut instrumentalitzar, a través de la política, les adminisracions més properes els ciutadans per interessos personals lligats a postulats ideològics reñlacionats amb l´integrisme espanyolista….i això, tard o prest, provocarà una reacció.

  4. Gestionar l´autonomia d´un territori ens obliga a més diligència. Molts d´anys de lluita a favor de més autogovern no poden ser oblidats per una crisi econòmica. El problema del dèficit, no es sols de les autonomies també l´administració central o comuna hi té qualque cosa a dir. També la deixedesa de funcions de les entitats supervisores hi tenen qualque cosa a aportar. Molts volem més autonomia perquè necessitam més proximitat en l´exercici de les funcions administratives. La proximitat implica coneixement i sovint veiem que moltes decissions administratives es prenen sense tenir coneixement o informació de la situació o de les necessitats reals. No crec que ningú de fora ens pugui solucionar un problema. Concretament, a Pollença no crec que la UNESCO pugui protegir el que el pollencins no sabem o, tal vegada no volem, protegir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s