Conflicte de competències

Avui us presentam un nou article del nostre president Josep Melià.

El Tribunal Constitucional és l’instrument ideat per, entre d’altres coses, resoldre els conflictes de competències entre l’estat i les comunitats autònomes. És a dir, aquest Tribunal personifica el mecanisme per resoldre a qui correspon determinada funció, facultat o servei. Tot i que els membres del Tribunal són nomenats pel congrés, el senat, el govern central o el Consell General del Poder Judicial, al principi de la democràcia, durant els anys vuitanta i seguint un poc l’esperit de la Constitució, aquests magistrats actuaven amb un important grau d’imparcialitat i independència. Això però, ja fa un grapat d’anys que ha canviat i l’actuació en clau partidista cada pic és més barroera i més inequívoca, cosa que acaba eliminant el prestigi, la legitimitat i l’autorictas que ha de tenir una institució d’aquesta importància. El bipartidisme PSOE-PP, la seva capacitat de convertir-ho tot en una batalla entre els teus i els meus sense lloc a la neutralitat i a una certa equidistància també ha acabat pervertint el funcionament d’aquest Tribunal.

Diu la teoria que la relació entre estat i comunitats es regeix pel principi de competència. És a dir, l’estat i les seves lleis i decisions no estan per damunt de les autonomies, no hi ha jerarquia, sinó que cada qual ha d’actuar al seu àmbit i si s’extralimita actua inconstitucionalment per invasió de competències.

Idò bé, amb la crisi econòmica tot s’ha pervertit una mica més, perquè l’estat s’ha posat a dictar decrets llei en qualsevol matèria fos de la seva competència o fos de competència autonòmica. Pels que rebutjam les duplicitats tot plegat ens sembla un absurd. No és lògic que l’estat i les autonomies puguin fixar els horaris comercials, o el sentit del silenci en les llicències urbanístiques o el procediment d’autorització de les activitats… D’acord amb el principi de competència només ho hauria de poder fer un dels dos. Si hauria de ser sorprenent la deslleialtat institucional, el que ja resulta absolutament xocant és la manca de resposta de les comunitats. Un temps encara que hi hagués coincidència de color polític, si una autonomia considerava envaïda la seva competència presentava el corresponent recurs davant el Tribunal Constitucional. Ara aquesta defensa de l’autogovern per damunt conjuntures partidistes està absolutament de baixa, si a això hi afegim el control impresentable dels dos grans partits sobre el Tribunal Constitucional i els vents de recentralització que bufen a Madrid, aleshores, tendrem un esquema de com aquest mecanisme cada pic és més inservible.

Josep Melià Ques

Advertisements

3 responses to “Conflicte de competències

  1. Es evident que l´actual conjuntura de crisi fa que se prenguin decisssions moltes vegades precipitades. Això es evident, especialment, pel que fa a les mesures restrictives de recursos públics que fà l´actual Administració, especialment, estatal i autonòmica. No se tenen en compte les raons o justificacions de la mesura que suprimeixen sinó tot es base en un reduccionisme: “no hi ha diners”. Potser els recursos financers han minvat molt però avui es evident que hi ha diners per segons qué. Soc dels qui pensa que s´estàn fent passes precipitades i en la mala direcció, no s´està prioritzant be. I aquesta precipitació exempte de justificació i aprofitant la conjuntura econòmica i social s´està produïnt dins l´actual estat de les autonomies. Fà be en Melià de dir-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s