Carta d’Antoni Pastor al President del Partit Popular, José Ramón Bauzá.

Aquesta carta publicada al diari d’ahir, creiem que reflecteix el pensament de molts de votants i membres del Partit Popular a les Illes. És una llàstima que no n’hi hagi més de valents dins el seu partit que facin la passa que ha fet en Pastor per defensar el que segurament és l’atac xenòfob més greu que ha patit la nostra llengua.

Al President del Partit Popular, José Ramón Bauzá.

Benvolgut President,

Com a diputat del Partit Popular, mitjançant una carta m’he permès expressar el meu sentir sobre un tema vital per a la nostra comunitat i per a la seva gent.

Com a batle de Manacor, ja he tingut l’oportunitat de posicionar-me sobre la política lingüística que vostè lidera, també ho he pogut fer personalment amb la meva visita al Consolat, i ara ho hauré de fer com a Diputat del grup que vostè presideix.

Podria allargar-me molt explicant punt per punt, totes i cada una de les modificacions que es fan, però no ho faré, aquesta no és la meva intenció d’avui, així i tot, estic a la seva disposició per fer-ho quan vostè vulgui.

La política lingüística ha estat sempre un tema molt sensible. Jo mateix he pogut participar en moltes tertúlies i en alguna discussió entre companys, tant en el propi partit, com al Parlament o al carrer, en les quals un dels principals problemes que tenia la gent, era el nom de la llengua. Quins temps aquells que aquest era el nostre gran problema! Precisament, aquest era un debat que ja existia en temps de Mossèn Alcover que deia: “Qui no sap que això que en diuen català, rossellonès, mallorquí, menorquí, eivissenc, valencià, tortosí, pallarès, alacantí, no són més que modalitats diferents d’un mateix i únic idioma, que el podeu anomenar com volgueu mentre no faceu la toxarrudesa de negar-li l’existència.”

Avui, senyor President, el nom de la llengua ja no és el principal problema que tenim en matèria lingüística a la nostra comunitat. S’ha perdut el consens i el debat del carrer és ara entre català o castellà.

La Llei 3/1986, de 29 d’abril de 1986, de Normalització Lingüística, fou debatuda al Parlament de les Illes Balears i aconseguí la seva aprovació per unanimitat. Consider important, després de repassar el diari de sessions, recordar una sèrie d’intervencions que tingueren els diputats encarregats de posicionar-se i defensar la bondat del text, i com no, la del Conseller del Partit Popular, el senyor Gilet Girart.

El senyor Gilet començava la seva intervenció dient: “Moltes de vegades s’ha dit que la llengua és la pàtria originària, l’ànima d’un poble i que constitueix la mèdula de la seva identitat. Per això, no està gens malament recordar avui els versos animats per geni romàntic de Marian Aguiló:  <<Poble que la llengua cobra, es recobra a si mateix>>”.

Enumerava a continuació els diferents significats que tenia la paraula normalització i un d’ells deia: “Normalització vol dir posar les dues llengües en pla d’igualtat, donant a la llengua catalana el tractament que li correspon com a la llengua cooficial i, sobretot, com a llengua pròpia del nostre poble”, continuava, “es tracta de donar-li la validesa que mai no hauria d’haver perdut, de fer que tots els ciutadans de les Balears la coneguin i la utilitzin amb correcció i sense través”.

També destacava que el debat d’aquest Projecte de Llei havia estat una demostració de la maduresa i del seny dels Grups Polítics aquí representats. El fet d’haver consensuat el text, d’haver-nos posat d’acord per abordar un tema tan important i que aixeca tantes passions, demostra ben clarament que els polítics d’aquesta terra han sabut arraconar protagonismes i personalismes elevant la discussió a un pla superior. La filosofia de la Llei és fruit de la unitat i del pluralisme, així com la llengua té una sola arrel i és plural en la seva riquesa, així com particulars i plurals són els pobles que parlen la llengua catalana.

On és la maduresa i el seny que tingueren ara fa més de vint-i-cinc anys els nostres representants polítics? Per què no podem arraconar protagonismes i personalismes en un tema que segueix aixecant passions i ferint sensibilitats en el dia d’avui més que mai?

Per acabar, recordava  unes paraules de Joan Alcover als Jocs Florals de 1916: “I hem de polir la llengua i retornar-la curosament a la seva gentilesa, perquè sia, com li pertany, digna i única expressió d’una civilitat tan europea com se vulgui, però autòctona, sense tèmer, aquí dintre mateix, estranyes competències.”

Aquestes paraules que he resumit, foren expressades per un company del Partit Popular. Què ha canviat perquè un govern del mateix color polític refaci tot allò que es va aconseguir?

Un altre company del Partit Popular, un gran orador i brillant parlamentari, va ser el responsable, en nom de tot el grup, de defensar la Proposició de Llei, una persona castellanoparlant però capaç d’entendre la necessitat de protegir una de les més importants i estimades senyes d’identitat.

Manolo Jaén destacava que “a pesar de las discrepancias iniciales, todos hemos sabido renunciar, todos hemos optado por superar diferencias, todos hemos sido generosos y tolerantes, porque existía el convencimiento y la necesidad de llegar a una Ley consensuada:

La realidad del Estado Español viene configurada por la presencia de varias comunidades lingüísticas, cuyas lenguas y culturas, como garantiza nuestra Constitución han de ser objeto de respeto y protección”.

Reconeixia també la precarietat en què es trobava la llengua catalana envers la castellana.

Destacava i deia: “Se sientan, de esta manera, las bases para una política de normalización lingüística, una política que es demasiado importante, tan importante que no puede ser ésta por mayorías o minorías, que siempre son coyunturales, sino que requiere un consenso y exige el apoyo de todos los sectores sociales y políticos, a fin de realizar una política integradora y evitar que el tema lingüístico pueda intrumentarse com mecanismo para dividir a los ciudadanos.”

Sàvies paraules les del diputat Popular, que acabava recordant també unes paraules de l’il·lustre lingüista Tovar: “Las lenguas no luchan, luchan los hombres que las hablan, y la lucha, si se pierde de vista el objetivo  de mirar al otro, puede estabilizarse y reducirse a convivencia ordenada y pacífica.”

Senyor President, hi ha alguns temes que són tan importants que han d’estar per damunt de les ideologies polítiques i han de ser neutres per convertir-se en objecte de consens en benefici del nostre poble.

Hem de tenir present que, en la defensa de la llengua, no ens movem per manies personals sinó que tenim com a arguments,  criteris científics  internacionals que ens avalen; criteris sociolingüístics emesos per especialistes d’arreu del món, que han estudiat l’evolució i el comportament de les llengües i constaten que és imprescindible que una llengua sigui necessària dins el seu territori, perquè si no és així, de manera progressiva, es veu substituïda per una altra.

Tant els estudis sociolingüístics com la simple observació de la realitat constaten una davallada de l’ús de la llengua catalana als carrers de les nostres ciutats. Les llengües necessiten el seu espai territorial propi en el qual es facin necessàries, si no és així, tal i com expliquen els científics sociolingüístes, va avançant el procés de substitució que les condueix a ser de cada vegada més minoritzades i es redueixen els seus usos fins a desaparèixer.

Senyor President, no em respongui que en 25 anys les coses han canviat, i que aquest és un motiu suficient per, de manera unilateral, modificar un sentir d’un poble. Vostè és el President de tots els ciutadans i ciutadanes d’aquesta Comunitat, dels que pensen com vostè i dels que pensen diferent, però la llengua també és una responsabilitat de tothom.

Per què hem de trencar consensos quan els necessitam més que mai? Estam passant per una de les situacions més complicades de la democràcia, necessitam consens en matèria econòmica, social, sanitària entre d’altres, i generam un debat en torn d’una temàtica sense promoure els instruments necessaris per mantenir una línia positiva de consens.

En definitiva, la proposta que presentam al Parlament no és madura ja que no contribueix a governar per a tots; no contribueix a les prioritats del moment, trenca el consens del passat i no suma en la defensa del que ens defineix com a comunitat cultural.

Jo, senyor President, seguiré sent fidel a la nostra naturalesa cultural i a la nostra parla, hi pot haver principi més noble? És des de la fidelitat als nostres principis culturals i a la nostra personalitat com a poble que ens podem obrir al món amb plenitud i podem aportar-hi el que som, sense renunciar a la llengua, que és el valor cultural que més ens enriqueix i identifica.

És per tot això que li deman llibertat de vot per la modificació de la Llei de Funció Pública que properament es debatrà i modificarà al Parlament.

Esper que vengui a bé donar-me aquesta llibertat i que, al mateix temps, es pugui fer una reflexió que aturi el procediment de modificació d’una Llei aprovada pel seu propi partit i que, estic ben segur que, els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs li agrairien.

“Per a un poble, estimar sa llengua és signe de vitalitat i de plenitud de vida intel·lectual. Són els pobles decadents, ensopits, amodorrats, sense cap ni centener, destinats a desaparèixer i que ells mateixos accepten i firmen sa sentència de mort; són els pobles així, que desprecien, desjecten i abandonen sa pròpia llengua.”, deia Antoni M. Alcover.

Amb tot el meu respecte,

Antoni Pastor i Cabrer,

Diputat i batle de Manacor.

Publicació original:

http://www.mallorcadiario.com/politica/texto-integro-de-la-carta-de-pastor-a-bauza-97726.html

Anuncis

12 responses to “Carta d’Antoni Pastor al President del Partit Popular, José Ramón Bauzá.

  1. D’acord amb n’Arruix, pero que deim “Podem dir el mateix altres partits polítics en representació municipal?”, aquest “altres” es massa genèric. Quina por hi ha a anomenar peça? Perquè esperar que qualcú es doni per al·ludit? Quins són els partits ambigus que no expliciten les seves idees?

  2. No havia lleguit el comentari del senyor Sánchez. He de dir que me sembla molt encertat. I en referència en aquest debat que s´ha plantejat, realment, no veig on hi ha les discrepàncies. Crec que tots estam d´acord en que la carta del senyor Pastor es valenta però que hauria d´estar acompanyada de fets, com per exemple, abandonar el PP. I el mateix camí haurien de fer altres companys seus que en privat defensen la seva mateixa postura. En quan a que CXI sols li interessa la llengua………, es un partit molt jove i crec que, en poc temps, ja ha demostrat tenir una postura molt clara i pràcticament hem opinat de tots els temes que s´han platejat. Ho hem fet, a través dels nostres dirigents pels mitjans de comunicació, pel blog i pels nostres regidors en els Plens Municipals. Crec que ningú dubte de la postura de CXI i el que pretén. Podem dir el mateix altres partits polítics en representació municipal?

  3. Al bloc dels fonamentelistes Pepistes, acusen a CxI de només preocupar-se per la llengua quan hi ha coses molt mes importants.
    Me permet el luxe de recollir el darrer comentari que fa el seu segon, en Sánchez (que vendria a ser una especia de profeta) en referencia a la font i les a plicaria en el tema de la llengua. Se que ell hi esta d’acord amb el tema llengua com jo en el tema font.

    “Desprès d’escoltar que tanquen dos hospitals tot això de la font de la plaça sona molt folkloric i també per que no dir-lo una “pardalada”, però si renumciem a les coses petites com la font de la plaça com podrem lluitar contra el tancament de dos hospitals.”

  4. Alternatiu lo únic que has fet tu amb el teu comentari es donarme la raó de lo únic en que he fet referencia a en Pepe. I es que realment es el vostre gurú, ja que ho personificada tot en la seva persona… I com tu la majoria del que comenten per Urxella. I lo vostre es un partit plural i lliure com he sentit algun cop? El que es segur es que es monoteista… Retirar el Sant Crist de la sala de plens per posar-hi una figura seva. Com la que deveu tenir cada un de vosaltres al menjador de casa.

  5. Aquest alternatiu hauria de aprendre a llegir una mica mes poc a poc. En Bien T. el que diu es que ” per alguns erudits de la política municipal que els guia la raó del gurú Pepe…”. Per una vegada que no es fiquen amb en Pepe…
    I jo totalment d’acord amb CXI, es de lloar que la mateixa gent del PP tengui pa valentia de enfrontar-se al tot poderós i fatxa Bauzá. Voleu dir que els alternatius no pensau que la carta d’en Pastor es acertada i que no compartiu si no tots quasi tots els seus arguments?

  6. Aquest alternatiu hauria de aprendre a llegir una mica mes poc a poc. En Bien T. el que diu es que ” per alguns erudits de la política municipal que els guia la raó del gurú Pepe…”. Per una vegada que no es fiquen amb en Pepe…
    I jo totalment d’acord amb CXI, es de lloar que la mateixa gent del PP tengui pa valentia de enfrontar-se al tot poderós i fatxa Bauzá. Voleu dir que els alternatius no pensau que la carta d’en Pastor es acertada

  7. Jo estic d’acord amb el comentari de Alternatiu, manco amb que CxI tengui obsesió cap el seu regidor, pot ser que qualque comentarista anomin en tengui peró no CxI Pollença, a mes crec que les relacions son cordials, ara be si que he entes que lo que demana en Pepe en el seu comentari es que la gent del PP que pensa com en Pastor siguin coerents i abandonin el Partit si no estan d’acort amb la politica del mateix, lo que pasa es que la realitat es una altra i avui en dia per desgracia pesa mes la figurera, el carrec i el sou de politic que les Ideas.

  8. Biel T aquesta mania teva de manipular i invertar-te el comentaris d’en Pepe es una mica penosa i demostra la teva obsesió cap el nostre regidor,això no ajuda ni al debat ni a la construcció del projecte de CXI, tal vegada seria bo que en lloc d’enmerdar fesis comentaris una mica mes positius.
    . El comentari d’en Pepe respecte a la carta d’en Pastor es que es una carta positiva i necesari i el convida a abandonar el PP, supòs que es una opinió que supòs coincideix amb molta gent de convergència.

  9. Per alguns erudits de la poítica municipal que els guia la raó del Gurú Pepe mefaigunacamisetaplanchantunafotod’ugrifodecanteresaimequdtanampleperanar-hiaunple Garcia. Resulta que tot és blanc o negre. Ara resulta que no se pot estar d’acord amb la carta d’en Pastor perquè és del PP… guarda de farsants!

  10. Bones paraules del senyor Pastor, espero coincidència de les mateixes amb els propers fets.
    Ahir, escoltava per una emisora de radio, concretament Onda Cero, les paraules que el tenista, Rafael Nadal , adressava al públic després d´haver guanyat el Godó. Vaig quedar “estorat” quan un parell de comentaristes criticaven que ho fés amb català. Estalviaré els seus arguments perquè hem fa vergonya aliena haver-ho de recordar. Però vull destacar la reacció del conductor del programa esportiu, me sembla que era en Manolo Ares (no ho sé segur), qui va retreure als seus companys de programa que era molt lògic que en Nadal utilitzes el català a un torneig fet a Barcelona i que ell, el que no entenia, es com després de la Guerra Civil i el temps que el català va estar prohibit hi hagués molta gent, fins i tot a Catalunya, que estaven d´acord amb la prohibició. Ja té raó aquest periodista que no es lògic que hi hagui persones que no defenssin la seva pròpia cultura. Els que no respecten la cultura i no defensen la seva pròpia llengua , ja sigui per naixement o per voluntad, són simplement uns FORASTERS, en el sentit més mallorquí del terme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s