Casualitats de la vida

Avui tenim el plaer de presentar-vos un article de l’amic Jordi Caldentey, en el que qüestiona si aquesta crisi és selectiva o tant sols son casualitats de la vida.

“Us en recordau de quan posaren la TDT el temps d’en Zapatero?  Es va esdevenir la ‘casualitat’ que els canals de televisió que es dediquen a divulgar l’espanyol es multiplicaren, mentre que, el nombre dels que fan servir el català, just just es va mantenir.

Bé.  En Zapatero ha botit, ha entrat en Rajoy i, la mateixa crisi que va destronar el primer, ja comença a llevar les rialles de valent al segon.  La qüestió és que, amb l’excusa perfecta de la crisi, ens trobam a les mateixes que amg la TDT:  Resulta que ‘la crisi’ fa insostenibles les televisions públiques autonòmiques i, fins i tot, les autonomies, tant les inventades el temps de la ‘transición’, com les carregades d’antecedents històrics, com la de les Balears, la del Principat, la valenciana, la navarresa i la basca.  Però en canvi, mirau per on, la mateixa crisi no afecta per res la viabilitat de la televisió pública espanyola, que es dedica a divulgar el castellà, ni posa gens en perill l’inoperant i ineficient Senat espanyol, ni la Casa Reial, ni la tudadissa i·limitada de milions en armament i en pagues al personal del ‘Ministerio de Defensa’ espanyol, ni la tudadissa multimilionària del ‘Ministerio de Fomento’ en la construcció i en el manteniment posterior de centenars i centenars de quilometres d’AVE que tan sols traginen un promig d’una dotzena o dues de passatgers, com tampoc fa qüestionar per res aquesta altra tudadissa de proporcions titàniques que és la dels nous aeroports d’AENA mastodòntics que han hagut de tancar acabats d’inaugurar per manca de passetgers ni vols, ni posa en perill la continuïtat de l’Instituto Cervantes’, que es dedica a divulgar el castellà pels vuit vents del món, ni posa en solfa les diputacions provincials espanyoles, ni posa en solfa la continuïtat dels ‘delegados del gobierno’ allà on tanmateix ja hi ha govern autonòmic, ni fa trontollar les pagues dels ‘altos cargos de l’estado’, ni posa en perill les subvencions públiques a la ‘Feria de Abril’, empeltada artificialment i amb intencions polítiques a Barcelona i a Mallorca, ni res de tot això.

El dubte que jo tenc és fins quan ens continuarem empassant l’inaguantable espoli fiscal de 3.000 milions d’euros anuals d’espoli fiscal que patim a les Balears, cosa que suposa un 14% del nostre Producte Interior Brut, un drenatge que no passa a cap altre territori en tota Europa sencera.  Fins quan continuarem obeint la consigna ‘això no ho diuen’ que l’ultranacionalisme espanyol que ens inculca subtilment referida a aquest espoli.  Fins quan ens resignarem a veure en perill els avenços nacionsls que havíem aconseguit d’ençà que es va acabar, almanco en teoria, la dictadura espanyolista d’en Franco?  Fins quan ens resignarem a veure en perill els dos pilars damunt els quals s’aguanta l’estat del benestar, és a dir, l’ensenyament i la sanitat?  Tot això mentre veim que romanen intactes tots els pilars del nacionalisme espanyol que he anomenat més amunt.

Assistim, per tant, a una guerra de propaganda brutal de l’ultranacionalisme espanyol subvencionat, bàsicament a través de la FAES de n’Aznar.

Els qui resistim, per tant, ja sabem per on hem de començar si volem salvar l’autogovern i l’estat del benestar: per la creació d’opinió.  No badem, idò!  Per molt conservadors que siguem.  Precisament perquè som conservadors i de centre i, per tant, volem fugir dels excentrismes com de la pesta.”

Jordi Caldentey

Anuncis

3 responses to “Casualitats de la vida

  1. Les gavines carronyaires volen segures damunt la terra sofrida i estimada pels patriotes. Estan confiades perquè han sembrat i crescut les llavors de les discrepàncies, fidelitats i fòbies entre els mallorquins…., son temps difícils, i encara mes pels qui volen fer el niu.

  2. Ja ho diu el Batle de Manacor, Antoni Pastor, els espanyolistes estàn més actius que mai. governen el Partit Popular i arreconen a tots els qui no pensen com ells. Ho diu, ni més ni manco, el vicepresident del P.P a les Illes Balears. Per cert, també diu que molts que pensen com ell, callen per por. Deu ser el cas del Batlle de Pollença. La por està dins la justificació de totes les desgràcies que patim i, ara, també està present dins l´extermini programat de la nostra cultura que vol fer el PP. Ja ho diu el senyor Delgado: “Yo no me presento como candidato al Congreso (se refereix al del PP Balear) porque se está aplicando mi programa”. Crec que sobran altres comentaris.

  3. Un altre exemple del perill re-centralitzador que du a terme el govern estatal ajudat per poders fàctics que mai varen entendre que volia dir ser un estat plural.
    Ànims a tots els que defensen la pluralitat i la riquesa que significa.
    Rafel Ballester

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s