Estimam realment lo nostre?

Ahir, el dia de la segona festa de Pasqua, coneguda per la majoria de pollencins i pollencines com el dia de la diada del Puig em varen sorgir diverses preguntes que com a pollencins ens hauríem de plantejar seriosament.

Primer de tot ja pos en dubte el que he escrit després de la primera coma. En aquests moments, pens que només la gent de mitjana edat de Pollença sap que el dilluns després de Pasqua es celebra la diada del Puig, i ho sap perquè en els seus records sorgeixen sentiments de la seva infantesa o joventut relacionats amb un dia tan assenyalat com era el dilluns de Pasqua. Alguns joves pujaven el vespre abans per fer la vetllada i dormir en companyia dels amics i alguna amiga…Eren molts els que hi quedaven i pocs els llocs, però qui més qui manco trobava el seu racó. El matí la gent anava pujant per fer-hi tot el dia, l’enfilall de pollencins i pollencines era constant, tothom cercava el seu lloc i així com anaven passant les hores el Puig es feia petit. Hora de missa la clasta estava repleta, només els més matiners eren dins la meravellosa església i podien gaudir del seu seient, després en sortir, començaven a dinar i l’intercanvi de panades i robiols entre les famílies era quasi una obligació. Uns donaven l’enhorabona a les cuineres de les pastes mentre els altres en boca petita consideraven que com les seves no n’hi havia. Jocs i altres activitats feien que la majoria de gent baixàs a partir de mitjan capvespre, era un dia de germanor, sentiments i de poble. D’això tan sols han passat uns 25 anys.

Què ens ha passat als pollencins? Per què veim com altres diades del pobles veïns han anat a més i la nostra va acabar en no res ? i ara, gràcies a la gent de l’obraria pareix que comença a créixer. Vivim a esquena del Puig? O és que vivim a esquenes de moltes altres coses que hauríem de conservar, i aquesta només n’és un exemple? O és que quan ens consta un petit esforç, com pugui ser en aquest cas pujar a peu i no tenir taula ni cadira per seure ens afluixam de fer res?

No vull pensar que els veïns i veïnes del nostre poble siguin incapaços de fer esforços per conservar “lo nostro” perquè diàriament la ciutadania amb altres fets em demostra el contrari, emperò si que faig una crida a no viure a esquena del nostre Puig. Ens ha de ser ben igual si som creients o no, és el nostre patrimoni cultural i arquitectònic i cal conservar-lo i serà necessari fer un esforç perquè els nostres fills l’estimin i el coneguin com ho hem fet fins ara.

Donar a més l’enhorabona a tots els membres de l’obraria del Puig que han fet possible una diada molt lloable, com també als balladors, als membres de Corda amarada, a Nàufraga i a tots els qui han pujat. Pocs hem estat els polítics que hi hem fet acte de presència (el senyor batle, el senyor Llobeta, na Maria del Mar, en Nadal i jo mateix)recordant que el nostre compromís amb Pollença i la seva ciutadania ha de ser un exemple real i constant ; i no tan sols en dates electorals.

Molts d’anys!
Joan Ramon Mateu

Advertisements

7 responses to “Estimam realment lo nostre?

  1. 11 d’abril. Ha passat la Setmana Santa. Els turistes se’n van a casa seva. I a la platja del Moll encara no hi ha ni un para-sol!!! Qué estàn esperant els nostres governants, que ens agafi el bou de la plena temporada??

  2. Personalment crec que ens hem d’actualitzar, i vendre la cultura nostrada al jovent d’una altre manera. Estic en desacord amb na Teresa, és dels millors temps per fomentar-la, crec que els joves comencen a sentir-se institucionalment atacats culturalment i cal saber redirigir aquesta situació. Les festes es modifiquen segon l’època degut a les diferents necessitats, però no per això deixen de ser més nostres. Crec que no ens hauríem de posar cap trava, i hem de creure que cap temps és millor que aquest per fomentar la nostra cultura.

  3. Es veritat que aquets tipus de festes es van perdent i jo incidiria en la falta de interès dels joves. S’hauria de fer alguna cosa per cridar l’atenció dels joves en aquest sentit. La processó del Devallament es un referent del poble de Pollença i hauriem de fer tots un esforç per conservar les tradicions més nostres i donar-lis la importancia que tenen. De totes maneres, ara es viu un desencant generalitzat tant económica, politica i socialment. No hi ha bones notícies, l’ambient està enrarit, … Esperem que els anys vinents siguem capaços de aixecar l’ànim en tots els sentits.

  4. Crec que festes com la del puig s’haurien de conservar i potenciar per part de l’Ajuntament, deixant de banda lo patètic dels qui anaren l’any passat per rapinyar vots i enguany no, i d’altres tan polítics com no, que només brevetgen de pollencinitat, però que després actes tan senzills i tradicionals com aquest se’ls passa per alt, és lamentable. Ja que s’haurien d’aprofitar aquest actes, econòmics per activar el poble.
    Però això es pot trespolar a la setmana Santa en si. Tenim un davallament únic en el món i reconegut internacionalment, i més enllà de que la gent hagi deixat de participar-hi activament a les processons, haurien de mostrar un mínim de respecte ja que és molt trist el poc respecte i silenci, tret característic, en un acte com aquest. Hem de posar en valor allò que ens diferència.
    Per acabar donar l’enhorabona a aquesta nova obreria del Puig ja que es nota que està fent una bona feinada.

  5. Antònia,
    Si hi hagués la TV i més premsa no sé si hi hauria més gent, però si que hi hauria més polítics.

  6. Jo crec que si la festa del Puig sortís per la Tele o l’endema sortís en fotos en els diaris segur que hi aniria mes gent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s