A comptes de la reforma laboral

En un dia tan assenyalat com el d’avui us presentam l’article del nostre company Josep Franco, President del comité local de Palma i llicenciat en Ciències del Treball, analitzant i opinant sobre els trets més caracteristics de la Reforma Laboral entorn a la conjuntura de les Illes Balears.

“Bé, ja la tenim aquí! la tan famosa i tantes vegades anunciada reforma laboral, i arriba acompanyada d’una vaga general.  Una vegada més el Partit Popular ha incomplert la seva paraula i després d’haver criticat  l’anterior govern per facilitar l’acomiadament, resulta que  aprova el major abaratiment que mai no s’hagi fet. L’acomiadament improcedent (eufemisme per no haver de dir “acomiadament lliure”) passa a tenir una indemnització de 45 a 33 dies per any treballat.  Això que pot semblar una davallada del 20%, no és realment així, ja que el màxim de la indemnització passa de 42 mensualitats a només 24, és a dir, a partir dels 16 anys d’antiguitat la indemnització sempre serà la màxima de 24 mensualitats, cosa que abans no succeïa fins als 28 anys d’antiguitat per obtenir-ne 42.

Aquesta reforma laboral  és un seguit de modificacions de diferents normes que regulen el Dret Laboral, entre altres: l’Estatut dels Treballadors, la Llei General de la Seguretat Social, la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, Llei d’Ocupació, Llei de les Empreses de Treball Temporal, etc., que afecten les relacions laborals i especialment en matèria de negociació col·lectiva. És de preveure, i el Govern no ho nega, que aquesta flexibilització comportarà un repuntament de l’atur a curt termini.

La reforma aporta aspectes que sí bé no han estat al centre de la crítica, no tan sols són negatius sinó que poden fins i tot ser inconstitucionals, com l’establiment d’un període de prova d’un any als nous contractes destinats a pimes i emprenedors, quan fins ara i de forma generalitzada aquest període era com a màxim de tres mesos per a treballadors no qualificats. Això significa que un treballador pot ser contractat de forma indefinida (fix) i ser fàcilment acomiadat un any després.

Igual que en el període de prova, un altre precepte sobre el qual em sorgeixen forts dubtes és l’adopció recurrent com a solució en cas de desacord dels processos d’arbitratge. La reforma elimina de forma fulminant la ultraactivitat dels convenis col·lectius, això significa que abans un conveni denunciat (caducat) no perdia la seva vigència fins a l’aprovació d’un altre que el substituïa.  A partir de la reforma el més segur és que si no hi ha acord sobre la negociació del nou conveni, el procés acabi mitjançant un laude arbitral, la qual cosa pot conculcar el principi de tutela judicial reconegut per la Constitució.

També s’ha de dir que la reforma contempla disposicions que es poden qualificar com a positives per als treballadors i la creació d’ocupació: El nou contracte per a emprenedors i pimes ambbonificacions i deduccions fiscals  per la contractació de joves o d’aturats de llarga durada. La importància que es dóna a la formació, creant per a cada treballador un compte associat al número d’afiliació a la Seguretat Social on es registrarà tota la formació rebuda al llarg de la vida laboral.  L’autorització a les Empreses de Treball Temporal per actuar com agències de col·locació, ja que actualment els serveis públics d’ocupació tan sols subministren el 3% de la nova contractació. També s’introdueix el concepte de flexiseguretat, això significa que les empreses poden redistribuir els seus treballadors segons les necessitats per tal d’obtenir una millor posició competitiva.  No obstant això dependrà de com s’apliqui, és a dir que efectivament s’utilitzi a situacions que l’empresa ho necessiti i sempre consensuat amb els representants dels treballadors. Per acabar la famosa clàusula de despengi (“descuelgue”), que significa que les empreses amb dificultats econòmiques, previ acord amb els representants dels treballadors, podran deixar d’aplicar el conveni d’empresa o de sector per tal de millorar-ne la situació.

Aquests són alguns dels aspectes més rellevants de la reforma, però n’hi ha d’altres que també es podrien tractar, com la possibilitat que l’empresa pugui regular el 5% de la jornada laboral fora de l’establert inicialment al conveni, la prohibició d’encadenament de contractes a partir del 31 de desembre de 2012, la regulació del teletreball, la flexibilització de la mobilitat geogràfica, l’acomiadament per absentisme, etc.

Fent una lectura estrictament local hem de destacar una vegada més la nul·la referència als fixos discontinus, característics del nostre mercat laboral de marcada tendència estacional. Per això des de Convergència per les Illes ens proposem impulsar una iniciativa per tal que els prolongaments de temporada es beneficiïn d’un 100% de les quotes a la Seguretat Social, aquest incentiu no només beneficiarà les empreses, sinó també als treballadors que perllongaran el seu període de contracte i per tant els seus ingressos i al Ministeri de Treball, el qual no s’haurà de fer càrrec de les prestacions, subsidis i cotitzacions derivats de la situació d’ atur. Es tracta d’una mesura que beneficia per igual els treballadors, empreses i Administració.

Els efectes pràctics d’aquesta reforma sobre la creació d’ocupació, no es veuran a curt termini, sobretot si no comença a fluir el crèdit per part de les entitats financeres, però el que sí està clar és que ha desplaçat en excés el delicat equilibri entre empresaris i treballadors en favor dels primers, però què podíem esperar d’un partit que trenca la majoria de les seves promeses demostrant una notable falta de sensibilitat social.”

Josep Franco
Llicenciat en Ciències del Treball

Aquest i altres articles d’opinió, així com noticies entorn a CxI els podràs trobar a la plana web del partit: www.convergenciaperlesilles.cat

Advertisements

One response to “A comptes de la reforma laboral

  1. Defensar a totes passades l’empresa privada i desprotegir el treballador. L’eterna discussió. La crisi, l’atur, … bé que les diuen aquestes dues paraules els nostres governants. Però realment no en fan res per trobar solucions positives. El que es genera es més inseguretat, més inestabilitat, més por. Serà impossible fer plans a llarg termini, a veure qui s’atrevirà a fer una hipoteca, per exemple. Ho tendràn bo de fer fer-te fora de la feina, només dient que l’empresa té perdues. I mentres tant, els paradisos fiscals son plens de diners i son els que de veritat “fan l’agost”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s