Un discurs valent

Vos presentam part del discurs que va fer el Secretari General de Convergència per les Illes a l’acte de cloenda del congrés constituent del parit celebrat el passat mes a Santa Margalida, com a punt de partida del nostre parti i reflexió sobre el futur inmediat. 

“Vull dirigir-me a la gent de CONVERGÈNCIA PER LES ILLES, tant a l’aquí present, com a la que no hi pot esser, perquè vos he d’agrair la VALENTIA, el CORATGE i l’ESFORÇ que em demostrau dia a dia. Per dos motius principals.

–          En primer lloc: pel fet de dedicar-vos a fer política. Certament, amb la problemàtica social i econòmica que esteim patint (m’atrevesc a dir que és la més greu que s’ha viscut mai des de el crack dels anys 20 del segle passat), és molt, però molt més senzill quedar-se a casa. Tenir cura dels problemes propis, mantenir la feina o cercar-ne (si tristament és el cas), deixar caure l’arruixat assegut al sofà, com a simple espectador i dedicar al temps a les vostres coses, a la vostra família. Però NO, voltros sou valents, coratjosos,  i  heu decidit fer política, amb el descrèdit que avui en dia això suposa i més a la nostra terra amb tot el que ha passat i està passant. Heu decidit FER POBLE als vostres municipis, heu decidit FER PAIS a les nostres illes.

Heu decidit donar una passa endavant en servei de la nostra societat, perquè ho hem de tenir ben clar. CONVERGÈNCIA va néixer amb vocació de servei: ESTEIM AQUÍ PER SERVIR AL POBLE, no per servir-nos d’ell. I el que no ho tengui clar… porta!!

–          En segon lloc: perquè heu decidit formar part de CONVERGÈNCIA PER LES ILLES. Hem tingut uns començaments durs, complicats. El mes que ve farà un any que arrancàrem i ho férem a dos mesos d’unes eleccions municipals i autonòmiques, en un ambient estrany, hostil. Arrancàrem a tota pressa amb gent nova, com qui vos parla, i amb un bon grapat de gent experimentada en política, que havia pres una decisió difícil: deixar el partit en el que estaven, fugint d’una estigmatització sense precedents que encara continua. Tots amb unes conviccions comuns, tots creiem amb un projecte de centre a Balears; tots creiem que les nostres illes necessiten un espai distint al bipartidisme propugnat pels grans; tots creiem que  la defensa de la nostra terra, de la nostra cultura, del nostre petit país, no és tant sols patrimoni de l’esquerra ni del ecologisme.

I avui som aquí, i aquest és el vostre mèrit, esser aquí: a un partit novell, a un partit petit (minoritari, com ens diuen alguns); a un partit sense representació parlamentària, a un partit sense poder…; però un partit amb IL·LUSIÓ, amb ganes de fer feina, amb ganes de fer història; amb ganes de crear una formació integradora, vertebradora del mallorquinisme polític, del sentiment balear. Hem d’anar amb el cap ben alt. Ben orgullosos de ser avui aquí per conviccions, per creences, per ideologia. Per Mallorca, per les Illes Balears.

Tothom sap que vivim moments difícils, molt difícils i per a les nostres petites Illes encara més. La crisi econòmica que patim és brutal, l’atur creix dia a dia, el desencís està començant a arrelar en la nostra societat, els balears que sempre ens hem caracteritzat pel “menfotisme”, ara veim com aquest s’accentua cada vegada més: “Que facin el que vulguin mentres no em toquin lo meu…” “Tanmateix tots els polítics son igual”, son frases que, per desgràcia, sentim cada dia al carrer.  Això s’ha d’acabar!

Ens hem d’aixecar i dir prou. Hem de reaccionar i aquesta profunda crisi que patim ha de servir per activar de bon dia veres la segona transició a Balears:

–          Hi ha una altre forma de fer política, una forma més propera al poble; una política que NO pensi en les pròximes eleccions, si no que pensi en la propera generació, que pensi en els nostres fills.

–          Hem de tornar a crear il·lusió! La gent ha de tornar a creure amb ella mateixa; la gent ha de tornar a creure en els polítics, la gent ha de tornar a creure en les Balears, aquesta és la nostra tasca.

–           “Hem de fer normal en política, el que és normal al carrer”. Això tant simple ho deia Adolfo Suárez. Això tant ha de ser feina de tots, de tots!!.

S’han d’acabar els individualismes. Els balears un a un som de lo milloret en molts d’aspectes, però no hi ha manera que mai facem res junts. Col·lectivament fracassam sempre. Hem d’actuar de forma conjunta, hem de sumar, no dividir.  Tots junts podem!!

En uns moments de tanta dificultat TOTS JUNTS:

–          Hem de sortir en defensa de la nostra economia, no pot ser que amb el potencial que tenim haguem deixat de ser capdavanters en renta per càpita; no pot ser que tinguem 100.000 aturats a les nostres Illes; no pot ser que cada dia tanquin empreses per manca de liquiditat; no pot ser que les grans superfícies vingudes de fora acabin amb els nostres comerços; no pot ser que la petita i mitjana empresa que sostenia la nostra societat sigui constantment atupada i ignorada pels poder públics, pels poders fàctics.

–          Hem de sortir en defensa de la nostra fiscalitat, la insularitat ha de tenir un tractament singular, no pot ser que ens cobrin quantitats astronòmiques per anar d’una illa a una altre, o que viatjar fins a qualsevol indret de la península sigui una quimera, un luxe, mentre que  amb els nostres impostos a Espanya s’han fet kilòmetres i kilòmetres de tren d’alta velocitat, Dèu sap a on, o aeroports megalòmans que a dia d’avui romanen tancats per manca de viabilitat.

–          Hem d’assumir les competències que preveu el nostre Estatut, per poder administrar millor els nostres interessos, com la gestió de ports i aeroports, que son els punts vitals, estratègics, per a la nostra economia.

–          Hem de sortir en defensa de la nostra llengua, de la nostra cultura i avui en dia més que mai, amb els atacs que reb constantment.

Aquestes actuacions no les duran mai a terme els partits estatals, ni en Rajoy, ni en Rubalcaba estan per aquesta feina. Actualment a les Illes ho tocam amb les mans. Cada dia veim com el PP de Balears en el Govern no fa res més que ballar el so que li toquen des de Madrid. I dic ballar, perquè treballar, el que es diu treballar per les Illes, res de res. Molts d’anuncis i molts de titulars, però resultats, actuacions, decisions… poques, molt poques. Mentrestant, per entretenir el personal, es dediquen a fuetejar la nostra llengua, tornant consensos endarrere  i creant polèmiques inexistents.

Els actuals governants de les Balears son el paradigma de la inoperància. Duen set mesos i encara no saben com han d’envestir a n’és bou… En J. F. Kennedy deia que “es pot enganar a tots poc temps, és pot enganar a alguns tot el temps, però NO es pot enganar a tothom tot el temps”. I això és el que esta passant a Balears! NO ens han de tenir enganats! La nostra societat no s’ho pot permetre, hem de fer obrir els ulls ala gent  i que vegin la realitat existent.

Per tant, ARÀ més que mai és necessari un partit d’aquí, un partit balear, que defensi els interessos dels balears, una formació que no sigui una franquícia de Madrid. Un partit de centre, centrat, que defugi de radicalismes i d’extrems. Que defensi “lo nostro” per damunt de tot. Un partit com CONVERGÈNCIA PER LES ILLES, un partit integrador, hereu de les essències del mallorquinisme i del sentiment balear.

Amb aquest objectiu vos encoratjo a treballar, tots sabem que el camí serà dur i complicat, però és el que ens ha tocat viure. Entre tots hem de LLUITAR per deixar als nostres fills una terra millor que la que ens deixaren els nostres pares i padrins. Escolteu-me bé: ni una passa més en darrera, basta de fer el cranc, hem de tornar a fer passes cap endavant, hem d’agafar embranzida, amb el cap ben alt, amb convicció, amb l’orgull de ser mallorquí, amb l’orgull de ser balear. Amb l’orgull de pertànyer  a CONVERGÈNCIA PER LES ILLES.

GRÀCIES I ANEM PER FEINA!!!

Antoni Amengual Perelló.

Santa Margalida, onze de febrer de dos mil dotze.”

Advertisements

6 responses to “Un discurs valent

  1. Ai Follonero canvia ja de discurs que canses, per cert en Toni Amengual mai va tenir carnet de UM, Home jo entenc que un que no es Mallorquí no comprengui que vol dir defensar lo nostro, jo quant sent defensar lo nostro no entenc res mes que la nostra llengua, cultura i sobre tot el nostre benestar com a poble, i no estar subvencionant amb els nostres diners els serveis i capricis d’altres comunitats, quant aquí tenim mancances.

  2. Aquest Amengual defensant “lo nostro” fa com a ganes d’esclatar de riure. Un personatge que se va passar anys cobrant 1.500 euros cada més del Consorci de la Gola per no fer absolutament res (bé sí, tenir carnet d’UM) facturant assessories com a abogat quan el president del consorci també era abogat. Se veu que ho té ben clar que és “lo seu”.

  3. Bon dia Arrux.
    Primer de tot dir-te que ja m’agradaria poder explicar en claretat el nou model del festival, cosa que no puc fer perquè en cap moment la regidora de Cultura, la senyoreta Estrany, ens ha informat.
    Ja en el seu moment, la regidora de Cultura, de manera molt personalitzada va presentar oficialment al nou director, Joan Valent, sense que cap membre de l’oposició sapigués res. El que no se és si en Pepe Garcia estant dins la Junta de Govern en sabia res.
    Ara, he estat el primer sorprés en veure com la mateixa setmana que ens convocaven per parlar i debatre el nou model del festival, sortia damunt premsa els punts que s’havíen de debatre. Com és normal, just després de sortir la notícia, es va desconvocar la reunió que es tenia prevista tenir els grups de l’oposició amb la regidora ahir al matí.
    Dir-te a més que em sent enganat i que han enganat a la ciutadania, que és molt més trist, quan la senyoreta Estrany ens va voler fer creure que es volia arribar a un concens pel nou model del festival.
    Com es pot veure no tot es debat ni es concensua com a vegades ens volen fer creure.

  4. Joan Ramón, jo crec que desde els partits de l´oposició no estau explicant prou el que passa amb el Festival. Pareix, pel que deis, que s´està canviant el format del Festival i que la persona unilateralment anomenada pel desgovern municipal com a director, Joan Valent, no sols es la persona que confecciona el programa sinó que a més té màniga ample per carregar-se el model de Festival, almanco el que hem conegut els darrers 50 anys. Crec que hi ha d´haver possibilitat de canvis o de millores però , com a ciutadà, hem sentiria millor que a l´hora de decidir tot això hi hagués consens i participació. Es cert que alguns membres de l´oposició ho estau denunciant però se noten a faltar iniciatives, especialment dins els plens, denunciant el fets i la situació.

  5. Està clar que per molt que prediquin que hi ha diàleg constant, ha tornat quedar de manifest que no es així

  6. Curiós que en manco de dos dies se’ns convoqui i desconvoqui a una reunió informativa en referència al Festival. Més que res perquè ahir ja hi havia noticies a premsa.

    http://www.elmundo.es/elmundo/2012/03/07/baleares/1331109185.html

    Ja ens varem posicionar en contra d’aquest canvi de model del Festival, no pels canvis en si, sinó per les decisions que s’hi prenen sense gens de consens i que afecten a un tema tan important pel nostre poble.

    Tot plegat una vegada més la premsa sap coses abans que els grups representats a l’Ajuntament, es veu que aquí a Pollença ens agrada més parlar amb la premsa que amb el poble i els seus representants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s