CxI Rebutja la pujada d’imposts per injusta, incoherent i contraproduent

NOTA DE PREMSA

La crisi econòmica marca l’agenda pública i el conjunt de decisions que s’adopten. Actualment el dogma és el control del dèficit dels comptes públics i l’instrument principal: les retallades. Davant el dogma i l’instrument cada vegada són més els que es plantegen si això no és un simplisme que ens acaba instal·lant en una espècie de cercle viciós cada pic més empobridor.
Tot això, en una conjuntura en que es vol culpabilitzar a les Comunitats Autònomes d’un dèficit que s’explica per la senzilla raó que són les encarregades de la prestació dels serveis propis de l’estat del benestar (salut, educació, assumptes socials), uns serveis que la societat es resisteix a veure aprimats, sense que hi hagi la valentia política de dir que s’ha d’anar en aquesta línia.
Alguns volen trencar el cercle viciós, no retallant, sinó apujant els ingressos, és a dir, incrementant els imposts. El que passa, és que, encara que ara alguns ho oblidin, incrementar els imposts ni ajuda a impulsar l’activitat empresarial i econòmica ni el consum (José Ramón Bauzá dixi 20-09-2011) o com diria el vicepresident del Govern actual: pujar els imposts, històricament, no ha estat ni és una solució… pujar-los podria agreujar més la situació actual (Aguiló 08-05-2011). De fet, s’ha de recordar que un dels compromisos per fer front a la crisis era la reducció de l’IVA turístic que ha quedat aparcada. Així, és evident que la pujada d’imposts és una clara mostra d’incoherència i que pot ser contraproduent per a l’impuls de l’activitat econòmica.
Les Illes Balears són la comunitat que fa un esforç fiscal més gran dins l’estat espanyol. Això ho certifiquen any darrera any els estudis del Consell Econòmic i Social. El problema, per tant, no és de poca pressió tributària sinó d’un model de finançament que no té en compte ni l’esforç fiscal ni el principi d’ordinalitat. Un dels problemes estructurals és la nostra balança fiscal absolutament injusta i desequilibrada, mentre les Balears continuïn fent una aportació tan bèstia (14%, uns 3.500 milions d’euros anuals) de recursos mar enllà en relació al nostre PIB tendrem dificultats per proveir adequadament els serveis públics i les necessitats col·lectives.
Consideram que aquesta qüestió, bàsica pel nostre benestar i prosperitat, no pot quedar fora dels eixos d’actuació bàsics del nostre autogovern. Abans de pujar imposts el que hauria de fer el Govern és posar damunt la taula que no podem tenir un dèficit de la balança fiscal superior al 4% del PIB i que s’han de compensar els dèficits històrics de finançament que reflexa el nostre endeutament.
En realitat, el Govern, amb l’anunciada pujada d’imposts, aplica aquella dita mallorquina: “a un negat da-li aigua”. Així, és evident que la pujada d’imposts és injusta per les Illes Balears que ja pateixen una gran pressió fiscal. El nostre problema no és que paguem pocs imposts sinó que allò recaptat no reverteix aquí.
6 de març de 2012.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s