Vivint al Moll

Avui ús presentam un article de la nostra secretaria, na Teresa Ferrer, que ens vol donar quatre pinzellades del que és viure al Moll i les coses que es podrien millorar en aquest nucli de població

Tots ens omplim la boca de xarrar de la crisi i les seves conseqüències. I es veritat que la economia es una part ben important de la vida de tots. Però quan em passeig per el Moll de Pollença, no puc evitar pensar que les coses podrien ser diferents, que es podrien fer d’una altra manera.

Per començar, podem pensar amb el hotelers, aquest empresaris acostumats a guanyar diners sense fer un gran esforç per què des de que el turisme es va posar en marxa a mitjan segle passat, ha anat rodant tot sol per la ràpida crescuda de l’activitat. A ells els diria que cal pujar al carro dels canvis, de la evolució, posar-se al dia per ser competitius, perquè així ho exigeixen els nous temps. Ja no basta que el Port de Pollença sigui un lloc preciós, amb carisma. Hem de tenir molta cura del lloc i del espai, actuar amb intel.ligència i sentit comú, i sense perdre mai de vista una sensata visió de futur.

El turista s’ha de sentir ben tractat, li hem de donar un bon servei, se’n ha d’anar d’aquí amb ganes de tornar. I per aconseguir això, cal també que el treballador turístic sigui una persona preparada, perquè volem un turisme de qualitat, no ens hem de conformar amb el tan anomenat “tot inclòs”.

I aquí és on entra la feina a fer per l’Ajuntament: hauria de incentivar la inversió privada i, de qualque manera, “obligar” als empresaris a posar-se a nivell, hauria de promocionar cursets per tal de que la gent tengués oportunitat de ser bons professionals, podria mantenir el Moll net, canviar allò espenyat i no el que no hi està (ara canvien papereres i n’hi ha moltes en bon estat), instar a la Conselleria a que netegi les voreres de la carretera, demanar contenidors de fems per poder reciclar, en lloc de pujar les taxes i ja està, promocionar adequadament el municipi de Pollença, senyalitzar com cal l’arribada al Port, que el turista sàpiga per on a d’anar per arribar on vol, …

Nosaltres, els ciutadans, també podríem fer la nostra. També ès feina nostra tenir cura del carrers, dels bancs, de les ceres, … I ens haurien sancionar si no feim les coses bé … però clar, abans ens haurien de informar. Tampoc es tan difícil posar lletrerets on digui que els cans no poder fer les feines a la cera, per exemple, baix sanció de “tants d’euros”…

Sí, l’economia és bàsica per viure. Però hi ha una altra cosa que em crida la atenció: la part social del poble.

El dia 31 d’octubre de cada any al Moll s’apaguen els llums, com dic jo. Passam de tenir carrers plens de gent a parèixer gaire bé un poble “fantasma”. Les milers de persones que aquí vivim, ens trobam amb moltes carències: els nostres fills petits no tenen un lloc adequat per anar-hi a jugar, el mini poliesportiu és reduidissim i al centre multicultural, que ara s’ha arreglat el pati, les mares no hi poden quedar perquè a partir de les 6 del capvespre fa fosca i la plaça ès morta. Els jovenets més grandets, tampoc tenen lloc i és ben important que els hi donem possibilitats de fer coses com escacs, ping-pon, el que sigui, un lloc on trobar-se i no hagin d’estar pel carrer fent res. Després ens queixam de que són uns “gamberros”. Inclús nosaltres, els anomenats “segona edat”, necessitam poder disposar de un espai on poder dur a terme activitats de tipus social i cultural. Si poguéssim gaudir com cal del nou centre multicultural Miquel Capllonch, entre uns i els altres, donaríem vida a la plaça, sortiríem més al carrer, els bars estarien oberts, els comerços també s’animarien i el poble tendria més vida.

Això precisament es el que demanam a l’Ajuntament amb la moció que presenta Convergència al proper plenari. Seguim donant al grup de govern idees per fer coses perquè de moment l’únic que fa es penjar-se medalles de coses que li proposen els altres. Però bé, si les fa, ja està bé.

Pollença és un municipi bicèfal: a Pollença poble hi viu el 47,9 % dels pollencins i al Moll, el 37,42% (la resta de pollencins viven entre la Cala Sant Vicenç i disseminats). Es a dir, al Port de Pollença som prop de 7.000 persones. I som també una bona part de la font de ingressos del municipi.

Moltes carències i molta feina a fer. I de moment, res de res.

Ja n’anirem parlant.

Teresa Ferre
Secretaria CxI Pollença

Advertisements

3 responses to “Vivint al Moll

  1. Es veritatat que tots els ciutadans som responsables dels llocs on vivim, però també ho ès que l’Ajuntament ha de donar les directrius i les possibilitats per fer-ho. Per això cobren. O es que només se’n recorden del noltros quan han de pujar els impostos. Ens cansam de pagar i volem veure els nostres diners rulant. Si ens donen la seva paga, ja ho farem nosaltres.

  2. Els politics han de regular i equilibrar les desigualtats i intentar que tots els aspectes de la nostra vida quotidiana es puguin desenvolupar el màxim, sempre tenent en compte els recursos existents, però moltes activitats i fets són responsabilitat de la ciutadania, del poble i no de tot te culpa el politic, tots hem de ajudar per tenir un Moll millor.

  3. Totalment d’acord! El Port de Pollença juntament amb la Cala han estat els grans oblidats, s’han fet les coses molt malement, tant ha nivell públic com privat. Passetjant aquets dies d’aquets peculiar ivern, han mitgdies soletjats de 25 -30 graus no he pogut deixar de pensar com així tot està tancat visquent ha un lloc tan privilegiat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s