Un any

En molts d’àmbits de la nostra vida, del nostre desenvolupament i que fer diari, un any pot ser un període relativament curt, un espai de temps on la nostra percepció de les coses no varia gaire i es pareix a l’any anterior, però en política , un any, 365 dies pot ser, és, una eternitat.

La política, aquella temàtica que tracta aquest bloc, aquest espai de reflexió, que fa un any no existia, no està de moda. Molta gent creu i afirma que la política no li interessa, que no li afecte, que tots fan el mateix; s’equivoquen, tot és política amics i amigues, des de llevar uns músics a les nostrades festes per posar-ne uns altres, des de fer una llei determinada que pot afavorir llogar les finques a estrangers o posar traves, des de l’ús d’una llengua o una altre, des de les escoles on van els nostres fills o el que pagam per treure els fems el carrer, vivim en una societat que cada dia és prenen decisions que ens afecten directament , i això, ens agradi o no, és política.

I com he dit abans un any en política és una eternitat, i cal recordar que les coses que pareixen immutables o predictibles no ho són tant, cal tenir memòria per entendre el present, i valorar el futur. Fa un any al nostre poble ens governava un partit que avui no existeix, on dos regidors de l’actual consistori eren militants i, mira per on, ara una està a l’equip de govern amb un partit i l’altre està a l’oposició baix unes altres segles.

Al nostre país, a les illes, els partits d’esquerres, estaven governant totes les institucions, des del Govern als Consell, i ara sols ocupen la batlia de qualque petit municipi. El canvi ha estat esborronador , del vermell hem passat a la inundació blava del PP. Per acabar els canvis a l’estat espanyol també hi ha hagut canvi del roig al blau.

Un sol any i una canvi radical en el mapa polític, municipal , illenc i estatal. Tal volta qualcú em pot dir que això va ser per què hi va haver eleccions, d’acord, però molts de politòlegs afirmen que les eleccions es perden o guanyen durant el darrer any de mandat.

De tot això podem extreure dues gran reflexions, la primera que esteim envoltats de decisions polítiques que ens afecten directament i la segona que poden passar moltes coses amb un any en política.

Les persones passen, les segles canvien, els ideals són immutables. Quan era petit la meva padrina, que era del Perelló, Tarragona, em va inculcar l’amor al barça, em va fer sentir un colors i a la cuina de cals padrins amb donava un llepolia si li cantava l’himne del futbol club Barcelona, hi va haver moments on era més fàcil ser del barça, no teníem cap copa d’Europa, i per guanyar títols ho passàvem malament, però mai em va passar pel cap girar-me la camia, era, som i seré del barça vagi malament o be, estiguí d’acord amb els dirigents o no, és un sentiment que no puc trair.

Fa un any era d’un partit que ha desaparegut, tot i estar molt de cops amb desacord amb els dirigents, avui som d’un altre partit nou, no se si serà el darrer, si Convergència per les Illes perdurarà cinquanta anys, vint o cinc, no se si tendre ganes i forces per començar un altre projecte, el que si se és que fa un any era nacionalista, de centre i liberal, que avui som nacionalista de centra i liberal i que d’aquí a deu anys seré nacionalista ,de centre i lliberal, per què hem sent per damunt de tot mallorquí, per què crec que tenim una cultura pròpia que cal defensar, per què vull que es quedin a les illes els recursos necessaris per què els meus fills tenguin les mateixes, o més, oportunitats que he tengut jo, per què crec que el seny és la nostra principal característica, per què crec amb Mallorca i Pollença.

Molts anys a tots i totes, siau qui sou, defensau els vostres ideals i gaudiu de les festes, amb esperança i sempre sense perdre les nostres senyes d’identitat.

Rafel Ballester. Nacionalista, de centre i liberal

Anuncis

7 responses to “Un any

  1. Enhorabona a Joan Ramon per la seva tasca, però no serà fàcil llevar tots els parasits que varen fer de la política una mitja de vida, ànims, el partit necessitava un canvi.

  2. Enhorabona per la vostra trajectoria, sou els unics q feis plantetjaments seriosos i q realment afecten al dia a dia dels pollensins. Gracies per no perdre temps en pardalades com fan altres

  3. Pots ser liberal, social demòcrata, de dretes, d´esquerres o de centre……. però en l´actual conjuntura cal prioritzar el país i l´unica garantia d´això, ara per ara, es ser nacionalista. Hem de convergir dins una força política que sigui capaç de prioritzar i defensar els nostres drets. Ja ens agradaria que no fos necessari però, per desgràcia, ara ho es.

  4. Senyor anònim, crec que fer apostes damunt una xorrada com aquesta no té cap sentit. El que val la pena es que tornem a posar les bases que permeti redreçar el camí cap a la normalitat nacional. Els primers sis mesos de govern absolut del partit popular i de l´oposició del partit socialista espanyol i la coalició múltiple del socialistes mallorquins no es gaire encoratjedora. Anem a cercar l´espai que permeti fer creixer el que, en tota lògica, s´ha de convertir en la força política que permeti la pelnitud del pais.

  5. la pregunta que es fan molts de pollencins és on estirà na Malena Estrany d’aqui un any o les pròximes eleccions? s’admeten apostes.

  6. Novament donar-te l’enhorabona per aquest article Rafel, després de llegir cada paràgraf només puc reafirmar el que dius.
    També coincidesc amb na Margalida Cifre i cal aprendre dels errors, però tot i això, el que més m’agradaria a mí és que es tengui confiança amb aquest nou partit i que la gent entengui que quasi tot és política. Durant aquests mesos com a portaveu de CiU a l’ajuntament la majoria d’avagades m’ha semblat que només els adictes als blocs són els que s’interessen per la política del nostre municipi, i quan sortim d’aquest espai la veu es va diluint molt ràpidament.
    El gran repte polític serà saber fer particeps a tota la societat i que aquesta cregui i s’interessi per la política.

  7. Bon article Rafel. El cert es que el temps passa depressa i en política encara mes. El que m’agradaria que perdures es la memòria dels fets, del que no s’han de repetir i de les lliçons que tenim la sort de aprendre. Això es la nostra fortalesa. Vivim a un país petit, on tots ens coneixem i que cal tenir ben clar el que ens uneix per saber quines son les accions que ens separan. La fite ha de ser, sens dubte, ésser iguals que el altres pobles que integran l’ Estar espanyol.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s