L’educació com a motor de l’economia (i de tot).

Un nacionalista ha d’esperar alguna cosa més que adquirir coneixements a l’escola i a la universitat.

Un nacionalista ha d’esperar que s’eduqui en valors. El valor de la Terra, de la cultura, de la manera de ser.

On son ara les grans manifestacions de l’alumnat universitari en contra de quasi tot i a favor de la llengua i de la cultura? Ja no hi son, ara més bé tenim una universitat globalitzada o bolognitzada On la nostra cultura, la nostra llengua es converteix en residual, i de la cultura no en parlen. Tal vegada aquells universitaris ara formen part del 15M i estan indignats.

Les coses es fan igual perquè sempre s’han fet així. Una història: les tres mones.

Però, què passa aquí?

Ningú està satisfet de veure els resultats de l’informe PISA. Ni els resultats espanyols ni els de les Illes Balears. De fet la nostra comunitat és a la cua d’Espanya i Espanya és a la cua de la resta de països.

Ens hem convertit en especialistes en cercar qui té la culpa. El professorat universitari troba que l’alumnat ve mal preparat de secundaria. El de secundaria troba que a la primària s’haurien de preocupar més de les estratègies de l’aprenentatge. Els de primària troben que s’ha de regular l’educació infantil. I els d’educació infantil troben que els pares i mares podrien incidir més en l’educació dels seus fills. Aquest darrer punt també el subscriuen el professorat de primària i el de secundaria.

Serà la disciplina?

Els pares de l’alumnat que ara fa educació secundària encara tastaren allò de “la letra con sangre entra”. Tal vegada s’enyora el respecte que abans l’alumnat tenia vers el mestre. No es té clar si era respecte o por. Però sembla que no era com ara.

Serà el professorat

Tal vegada el professorat, després de l’escola nacional-catolicista de Franco, s’ha passat a l’extrem de voler ser un professorat “guai”. Però el que està clar és que ara el professorat novell ja ha estat educat en democràcia, per tant pel professorat guai.

Serà la família?

No hi ha cap dubte que ara tots dos membres de la família treballen ( si tenen treball) i per tant, tal vegada no poden estar tant pendents dels seus fills ( hem de suposar que abans hi estaven). Com que no hi poden estar pendents es cerquen “aparcaments” tipus: padrins, multi activitats (esport, música, esplai (pagant), anglès, repàs, …), internet, tele, …

Serà la societat?

Els programes de la tele de més èxit són aquells on es veu que determinats personatges guanyen molt amb molt poc esforç i amb coneixements que precisament no s’adquireixen a les escoles, ni als instituts, ni a la universitat i molt manco el vocabulari emprat.

Ara quasi ningú fa res per no res. Es diu que s’han perdut els valors. Hem de suposar que abans n’hi havia?

Seran els amics?

De bades els pares intenten evitar “certs amics”, mai pensen que el seu fill o filla sigui un d’aquests “certs amics o certes amigues”.

Ara està més de moda dur-ne de suspeses que no dur-ne de suspeses. Hi ha crisi però els instituts són quasi desfilades de moda. I a ningú li falta el mòbil. Ara es sancionen acosaments per facebook, coses que abans eren impensables.

Serà que no es valora la tasca dels professionals de l’ensenyament?

Sembla que, curiosament, els països que van davant en l’informe PISA tenen en comú aquesta característica: allà es valora molt la figura del professorat. Sembla lògic que per arreglar una canonada espatllada confiïs en un fontaner. Per tant, també és lògic que confiïs en  un professional de l’ensenyament per tal de millorar la situació de l’ensenyament.

Serà que no es valora políticament la qüestió de l’educació?

Si véreu els no-debats passats i ara intentau recordar el temps que es dedicà a parlar d’educació veureu que quasi va ser nul. Per tant així ens va

Com si la qüestió econòmica, la social i la cultural no tengués una dependència directa de l’educació.

Ara es parla de retallar funcionaris en general, per tant també els d’educació. Però no és el mateix que s’endarrereixi un permís d’obra perquè falti un funcionari a que no s’eduqui correctament perquè falti un funcionari. El mateix exemple podria posar de la sanitat, però aquí parlam d’educació.

Sembla que no interessa formar ciutadans crítics, i no me referesc al crítics que se n’entenen  de tot, me referesc a ciutadans formats en matemàtiques, en llengües, en història, en ciència i en cultura general. Ciutadans que entenguin què vol dir esquerra, dreta, centre, nacionalisme, liberal, … i fins i tot paraules tan nostres i tan desconegudes com bossa, prima de risc, rescat, mercat financer,…

És com si interessés el desconeixement general: “Jo ja t’explicaré el que has de saber”. Frase típica de la dreta i especialment de l’esquerra.

Un ciutadà ben format no està mans plegades, cerca perquè sap on cercar, idea coses perquè té educat el raonament, pensa abans d’actuar perquè així l’han ensenyat, no tira la tovallola davant el fracàs perquè sap que el que importa no és quantes vegades has caigut sinó com t’has aixecat després de caure. Un ciutadà ben format no neix format. Per això és cabdal tenir una bona educació. Per això és molt important valorar la comunitat educativa, especialment els professionals de l’ensenyament.

Sòcrates i Plató, a la pròspera Atenes, pensaven que si hi havia gent que no feia les coses bé era, simplement, per ignorància. Encara no ho hem entès? No entenem que l’educació és la base de la societat? Primer, saber; després, actuar. Potser avui en dia procedim exactament a l’inrevés…

 

Què ha de fer o dir el nostre partit?

1-   Hem d’admetre que tenim un problema greu a l’educació. Aquesta és la primera passa.

2-   Hem d’animar a un gran debat entre els professionals que són els que més en saben. Hem d’estendre aquesta idea arreu del territori nacional ja que hi ha coses que no depenen de la nostra Comunitat sinó de l’Estat sencer.

3-   Ens hem de preocupar que no faltin recursos per les accions que s’acordin dur a terme. A l’estat li correspon que no ens faltin els recursos econòmics i nosaltres els hem d’exigir.

4-   Com a nacionalistes hem de preservar, a través de l’educació, els nostres valors nacionals com la llengua, la cultura i el territori.

5-   Hem d’afavorir accions encaminades a que l’alumnat i els seus pares i mares entenguin que val la pena la cultura de l’esforç, que dedicar temps a l’estudi en general és bo pel futur personal i pel futur de la nostra comunitat.

6-   Hem d’aconseguir girar la truita política habitual: l’educació ha de ser el motor de l’economia. Així ho feren ja fa molt de temps els països que ens van molt endavant, com més tard pugem a aquest tren més difícil serà pujar-hi.

 

Miquel Jaume Horrach
Ponència Andratx 26/11/11

5 responses to “L’educació com a motor de l’economia (i de tot).

  1. Dotar de zones de jocs infantils? Millorar els parcs infantils? estau de conya!!, jo me conformaria en que el parcs infantils els fessin nets i obrissin els serveis.

  2. L´educació es un tema molt important i que cal tractar amb el màxim respecta. A les darreres Eleccions a Pollença hi va haver diferents partits polítics que duien en el seu programa propostes bastants ambicioses, un d´ells, la Lliga Regionalista. Aquesta formació, a través del regidor Martin Jesús Roca, es l´encarregat de gestionar aquesta àrea i així també cumplir amb el seu programa electoral. Així que cal recordar al senyor Roca, coses com per exemple: la millora i dotació dels parcs infantils i zones de joc, l´educació per tothom, l´actuació coordinada amb els serveis socials, l´atenció especialitzada, el manteniment efectiu de les instal.lacions educatives, etc…… . Això cal tenir-ho en compte perquè pareix que alguns pateixen de memòria a curt terme.

  3. El que fa empegueir és que l’educació passi a un terma marginal per l’ajuntament pollencí quan te un regidor mestre que de l’únic que es preocupa es de ganyar doblers.
    Quant guanya cada mes Marti Rotger?
    Quan fe la seva tasca de director tambe fa la de Regidor?
    Quantes reunios polítiques fa la Lliga al colegi Costa i LLobera?

  4. I a més com a docent afegiria que fins que no s’arribi a UN CONCENS POLÍTIC EN LA NORMATIVA DEL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU, sempre hi haurà un gran buit que dificultarà moltíssim que la societat valori com cal la tasca dels docents i la importància de l’educació.
    El que no pot ser és que els dos principals partits estatal canviin constantment les lleis i normativa que regula el sistema educatiu estatal.
    Posaré un exemple, si els darrers anys hi hagués hagut la mateixa quantitat de canvis en el còdic de circulació com hi ha hagut en el sistema educatiu, els conductors s’haurien de tornar examinar cada dos anys per poder seguir amb el seu carnet de conduir.
    No és raonable la gran quantitat de canvis constants que hi ha, i així i tot tots els docents s’estan reciclant constantment per posar els seus coneixaments al dia.

  5. Conec en Miquel Jaume “Coleto” de Petra, es un gran element. El tema de l´Educació es capdal però no sols pel present i futur econòmic sinó també per la cohessió social. Un poble que no està cohessionat social, cultural, econòmicament, etc… es un poble feble amb l´autoestima baixa i sense capacitat de defença dels seus interessos i valors.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s