Discussions insubstancials

Ja fa un bon grapat d’anys, el professor Miquel Duran ens explicava als alumnes d’història contemporània dela UIB que, a les illes Balears, quan es volia acabar amb un enemic, simplement, desapareixia dels mitjans de comunicació, dels espais públics de discussió.

El panorama polític de les illes, i el de l’Estat en general, va cap una uniformització de les idees, a cops pareix que les receptes per sortir de la crisis és la mateixa pels partits d’esquerres que pels de dretes, a més la uniformitat s’ha estès a molts d’àmbits de la nostre vida quotidiana; no vos pareix que si passeja’m, per primer cop, per una carrer de primera línia de la costa illenca ja hem estat allà?, o si anem per les afores d’una ciutat europea pareix que ja l’hem visitada, amb els mateixos comerços i franquícies?.

Aquests dos fets, desaparició dels mitjans de comunicació, de determinades opcions ideològiques i polítiques, i uniformitat, fan que a les illes, el mapa polític es simplifiqui extraordinàriament i no respongui a la rica diversitat social. El PP balear, que a molts d’àmbits sempre reclamava que no era el mateix que el de Madrid, o Catalunya, ara és pareix més al de València que a qualsevol altre cosa, el PSOE illenc sempre ha sofert les contradiccions pròpies del PSOE estatal, i en aquestes eleccions estatals l’únic que fan és respondre mimèticament del que els diuen des de Madrid , sense aportar res des de les illes, sense aixecar la veu, no sigui cosa que es quedin sense cadira.

Tal volta l’únic que s’escapa d’aquest fet és la coalició encapçalada pel PSM que ha sabut crear una formació amb un espai polític concret, però tenc por que la seva campanya és centri, públicament, o de forma soterrada, amb una lluita contra els seus cosins d’espai polític d’Esquerra Republicana, el que sols beneficiaria a els partits estatalistes que gaudeixen davant la desunió dels nacionalistes i tenen tots els mitjans de comunicació a les seves ordes.

Molts de politòlegs parlen d’un tercer espai polític en les nostres terres, d’un espai nacionalista, jo crec que hi ha quatre espais, un de centre-dreta centralista, un de centre-esquerra centralista, un de centre-dreta nacionalista i un de centre-esquerra nacionalista. Els dos primers el representen PP i PSOE, sense fissures, tots units, qualcú podria dir que l’esquerra està desunida però la veritat es que l’espai que deixa el PSOE a l’esquerra és residual i Esquerra Unida, o altres formacions similars, no han tengut representació autonòmica i molt poc pes municipal quan és presenten en solitari.

L’espai polític més perjudicat per la uniformitat i la desaparició dels mitjans, ha estat el centre-dreta nacionalista, que , circumstancialment, s’ha presentat dividit, en les darreres eleccions locals i autonòmiques, amb Convergència per les Illes que clarament ha apostat per aquest espai i la Lliga que ha fet bandera de la confusió ideològica, i ha intentat arribar a més sectors de la societat amb el seu regionalisme. Resultat: divisió dels vots, embull dels votants, majoria del PP i no representació d’aquest sector ideològic dins les institucions autonòmiques.

Els ciutadans i ciutadanes que és senten illencs, que volen una millora en el nostre autogovern, que no els agrada la situació de injustícia fiscal que tenim en l’actualitat, que volen un futur millor per tots els habitants de les illes, no és mereixen aquestes disputes ideològiques entre els polítics que representen aquest espai nacionalista, em pareix ridícul amb la situació social i política actual entrin ens discussions sobre el sexe dels àngels, entre minúcies ideològiques ja superades pels seus germans grans com Coalición Canaria o Convergència i Unió, BNG, etc. Si volem que aquest espai polític, tant a l’esquerra com al centre, tengui sentit i futur cal unió i no discussions insubstancials.

A certa gent l’únic que l’interessa és desunir les opcions polítiques actuals, a molts, jo entre ells, els que ens interessa és que la pluralitat política illenca no perdi la seva riquesa, que no es deixin més sensibilitats fora del joc polític mallorquí, el que l’empobriria. A molts de pobles, encara avui, hi ha aquesta pluralitat, no és hora de parlar de personalismes, de noms propis, de singularitats, és hora de fer pinya, de refer a cada poble, a cada barri, els grups de gent que volen una opció política determinada, i volen ser, per damunt de tot pollencins i pollencines, mallorquins i mallorquines.

Rafel Ballester Riutort.

President de Convergència per les Illes Pollença.


Anuncis

16 responses to “Discussions insubstancials

  1. La manca de generositat del PSM no ha de tenir com a resposta la seva pròpia llimitació, crec que els nacionalistes hem de ser coherents i votar opcions nacionalistes i aquí, a les Illes Balears, hi ha dues opcions Esquerra Republicana i la Coalició del PSM. Participa´m i votem, no siguem indiferents!!

  2. Ahir Ultima Hora duia una enquesta en que al PSM l’hi faltaven 9.000 vots per treure un diputat, però aquests s’han estimat mes ser d’esquerres i verds, que no nacionalistes, el seu egoisme hens deixa segurament sense poder tenir un diputat propi a Madrid, la oferta del president de CxI, era una bona oferta, però els que volen dur la bandera del nacionalisme s’han estimat mes pactar amb un partit com Equo que ni tans sols a n’el seu programa xerra d’autonomies, nomes xerra d’estat i d’europa. A mi en sap greu però una vegada analitzat el panorama, es poc provable que la meva opció de vot en clau nacionalista sigui la del PSM-IU-Equo

  3. I que passa que a les Balears tan sols es presenten PP i PSOE, la televisió autonòmica, avui fa un debat nomes entre aquest dos candidats, jo crec que aixo va en contra de la pluralitat, esta vist i comprovat que els grossos volen eliminar els patits i aixo no es bo, jo pens que tots els petit s’haurien d’ajuntar i lluitar contra aixo.

  4. A Italia se passan la democracia pel forro. Trien a tecnòcrates com a primers ministres. La sobinaria del país a prende per… , i això pareix que ho veiem be, el que importa es l´economia. Ara resulta que en Rajoy diu que no li basta guanyar sinó que ha d´arrassar perquè sinó na Merkel i companyía poden tenir dubtes. Es patent que vivim unes dinàmiques socials força preocupants on tot se val manco canviar el que tots hauriem de saber que no pot continuar així. No hi ha lideratges. Pareix que ens negam a aceptar la realitat i ens refugiam als cants de les sirenes que volen perpetuar un règim acabat. Les Eleccions Generals del proper diumenge, son el lloc on s´ha de expressar aquesta necessitat, es l´oportunitat de fer-ho, minusvalorar el seu resultat es un error i no lluitar per mateix una covardia.

  5. El cap de setmana s´han publicat les darreres enquestes damunt estimació de vot i la seva lectura no ofereix gaires dubtes damunt el resultat. Potser, els que ens movem per dins aquest bloc, no esteguem gaire satisfets però es la realitat. Una de les coses que té la democràcia es que trian els ciutadans i en aquest fita electoral de diumenge, en principi, serà un decissió alta i molt clara. El primer plantejament que ens podriem fer, o com a mínim, jo sí me faig es: on son els moviments socials, especialment els relacionats amb el 15 M, que criticaven el neoliberalisme, la banca, els retalls de la sanitat, l´educació, els serveis socials, etc…?. Francament, no ho sé. Alguns, els que s´aferren al tòpic, diran que ells no participan en les eleccions (voten en blanc, no voten,etc) altres posaran altres justificacions. Per jo tot son excuses, els guanyadors estaràn legitimats per decidir i, vist el que hem vist, decidiran i no precisament en el sentit de moltes de les reivindicacions que hem lleguit i vist respecte als colec.tius referits als darrers temps, tot el contrari. Potser el sistema democràtic estigui malalt, però no serà pels resultats de les votacions sinó perquè qui l´hauria de curar, tractar o fins i tot regenerar està fora d´ell i no tenen alternatives.

  6. La televisió segueix sent, sens dubte, el mitja de comunicació que més ens arriba. Si un mira els informatius veu un reportatge complet del que han fet i dit els candidats del PP i del PSOE, fins i tot avui, donan la notícia de que ha nascut el fill de la nº 2 del PP per Madrid, de nom “Ivan”. Enhorabona.
    Hi que hi ha dels altres?, qué passa amb les altres opcions polítiques que es presentes a les Eleccions Generals? Ens donan una informació molt residual, casi sempre descontextualitzada i seguint el tòpics que la pròpia Brunete mediàtica espanyola ha inventat i creat: “illunimants””tan sols miran per Catalunya, Euskadi, Canàries”, etc… . Això no tan sols son les tv estatals també les autonòmiques. Així que tenim uns canals molt directes d´informació del PP i el PSOE i als altres els electors, en certa manera, s´ha de cercar la informació. Però això te una part positiva, al manco, pels qui deim i defençam que pràcticament no hi ha diferències entre l´esquerra i la dreta. I pos un exemple: dimecres en Rajoy al seu miting de Palma deia que la política exterior espanyola havia de ser més econòmica, de suport a les empresas, això mateix deia en Rubalcaba el dijous a una entrevista a A3. En Rubalcaba, a la mateixa entrevista televisiva, deia en quan a la crisis del euro que no hi podia haver dos grups o velocitats i això mateix defençava en Rajoy en el seu miting, del dijous, a Canàries. Ambdos deien el dijous que baixarien el dèficit de l´Estat i això algú creu que es podrà fer sense reduïr la despesa pública?. Al manco aquest bomberdeig informatiu televisiu dels dos partits majoritaris ens serveix per contrastar que son uns mentiders i que faltan a la veritat. I sí, son les opcions polítiques majoritaries però això no es una partida o carrera de veure quí guanya, en aquestes eleccions ens hi jugam molt, i els que som minoria no ens hem de resignar.

  7. Tirria , tot i que pugui està d’acord en part del teu argumentari, no m’agrada gens ni mica que intentis arruixar gent del nostre bloc, tot se val sempre sense insults i descalificacions. Per part de Convergència estam molts contents de ser un foro on tots els pollencins i pollencines opinen i intervenen, i convidam a tots a fer-ho. La veritat és que esteim molts contents de l’èxit d’aquest bloc i de la feinada que fan en Joan Rafel I en Joan LLorenç i que tots els partits polítics puguin dir la seva. Moltes gràcies per tot i bona fira.

  8. Bones a tots.
    Hem fet un canvi en el sistema de comentaris, degut a que molta de gent ens ha comentat que amb això de que és pugui contestar a comentaris fins a 3 nivells, fa que algunes contestacions es perdin i costa seguir el fil del debat. Per tant a partir d’ara tots els comentaris sortiran un sobre l’altre en ordre d’aparició. Som conscients que dificulta més les contestacions directes entre els comentaris, ja que a partir d’ara si és vol contestar s’haurà de fer alguna referència al comentari, però ajudarà a seguir millor els nous comentaris. De fet la resta de blocs dels partits de Pollença segueixen aquest sistema, per tant no vos costarà acostumar-vos.

    Perdonau les molèsties si en dur alguna.

    Per altre banda s’han borrat 3 comentaris. El motiu és que eren missatges de propaganda d’alguna web en angles i no podem certificar la seva autenticitat o que no contengui redireccio a alguna plana perillosa (SPAM). També hem borrat el comentari irònic de Arrux que feia referència a aquesta propaganda perquè perd el sentit sense aquests altres i no era res més que una referència irònica, suposo que l’autor ho entendrà.

    Aclarit tot això, només queda desitjar-vos…

    MOLT BONA FIRA A TOTS!!!

  9. “Substància pública”….molt bo, els teus pseudonims cada vegada son millors però la matrícula te destapa. Que no havies dit que no participaries mes i que el que llegiries sols serien els articles signats?, com diuen els teus “la cabra tira al monte”.
    Crec que el debat es prou interessant i superar l´eix dreta -esquerra es més que necessari. L´educació, els serveis socials i la sanitat, per desgràcia, han patit les retallades per totes les Administracions de tots els paisos d´europa. Perdona, a tots no, manco a Finlandia…..tot un referent. A les comunitats autònomes de l´Estat espanyol , arreu. Crec que sens dubte aquestes tres àrees de gestió han de ser el repte de qualsevol govern, tan de dretes com d´esquerres, perquè tenen el valor afegit de la cohessió social. Tan els govertns de dretes com d´esquerres, ens han demostrat que les polítiques han estat molts similars. Vols dir que el Tripartit català, va ser un exemple de gestió administrativa?…francament, una mica de realitat no te faria mal. I ara, ens pots enviar al teu amic perquè ens digui 4 betzolades.

  10. No crec que defensar l’educació, serveis socials i sanitat pública sigui insubstancial. Prefereix una Catalunya governada pel tripartit que l’actual governada per CIU.

  11. El que està clar que els dos partits centralistes, sobretot el PP, tenen diverses sensibilitats dins ells mateixos, però tenen clar que la consecució del poder és primordial i no es separen, ja s’ha demostrat amb la sort5ida den Jaume Font del PP, que ell és pensava arrestar bona part del partit de la part forana i ningú s’ha mogut per por de perda la cadira.
    En canvi dins els partits nacionalistes ens falta ambició i creurer-mos que poden aconseguir els nostres objectius , cal unitat, i ajuntar aal màxim i deixar de discutir per coses insubstancials, anem al mac i deisem de donar voltes a la figuera.

  12. Crec que el que cal al nostre País més enllà d’equerres i dretes és autodefinir-nos com a tal. I deixar d’una vegada per totes enrere etiquetes estantisses i obrir els ulls i veure que l’economia no està en mans dels polítics.

  13. Enhorabona per l´article Rafel i també per les fotografies; espectaculars!!. Seguint el debat que iniciarem ahir i que vist el teu article consider que continua, jo pens que també aquest centre-esquerra estaria desunit perquè ERC, es d´esquerra i nacionalista, i no acompanya al PSM (ja sabem els motius que ahir ens va donar el senyor Cifre del partit socialista mallorquí). Davant això pens que la teva divisió en 4 grups a fet curt, crec que les voluntats polítiques estàn molt mes atomitzades hi cada vegada, ens agradi o no, apareixen mes diferències. Hi es precisament les opcions polítiques més inmovilestes que tenen mes aceptació entre la gent. Pens, així ho he defençat, que la ideología drete-esquerra ens llimita a l´hora de configurar un projecte de país. Hauríem de saber prioritzar els interessos del país per damunt de dretes i esquerres perquè crec que aquesta clasificació es cada vegada manco perceptible i més difusa, a la pràctica els ciutadans no veuen diferència. Basta veure els mateixos comentaris del regidor , senyor Cifre, quan manifestava que el PSOE no es d´esquerres. A veure si haurem de posar un segell, per decidir qui es qui perquè realment no veig la diferència. Tal vegada sí que hi ha detalls, com per exemple, els d´esquerres quan estan a l´oposició fan molt de renou i quan governen desapareixen i els de la dreta fan el reves. No ho sé, es un tema per debatir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s