Aclariments

Avui Josep Melià escriu al dBalears amb intenció de dir les coses pel seu nom també dins l’àmbit econòmic i financer, volent llevar així caretes i tels posats pels dos grans partits per desvirtuar la realitat del que estan fent amb l’economia general que a la llarga afecta al benestar de tots els ciutadans. Retallant drets i senyes d’identitat baix l’empar del “políticament correcte” i la moda del retallar… això si només pel que els hi convé al pacte epanyolista del PPSOE.

“Resulta altament perillós el paper del banc d’Espanya en tot això de la reestructuració del sector financer. La conversió de les caixes d’estalvi en bancs és un procés ràpid i potent que provoca moltes perplexitats. Una de les perplexitats és que tothom doni per bo el full de ruta aplicat implacablement pel Govern central, aplaudit per l’oposició gràcies al pacte Zapatero-Rajoy i beneït per unes comunitats autònomes que han vist com se les desapoderava de la seva competència sense gairebé obrir la boca i com tot acabava suposant una centralització en presa de decisions i en ubicació geogràfica. La crisis té això: una vegada una decisió ha assumit el rol de bona per a l’economia, esdevé indiscutible, una espècie de dogma de fe. Encara que aquest rol sigui ben discutible i ple de foscor.

Però, segona perplexitat, el que més crida l’atenció és que el banc d’Espanya critiqui amb duresa els gestors de determinades caixes que ha hagut d’intervenir i no digui res sobre el seu paper de supervisor. Perquè si les caixes han fet barbaritats i els seus directius s’han passat vint pobles està bé que se sàpiga, ara bé, la pregunta que es fa una gentada és on era el banc d’Espanya mentre tot això passava, a què es dedicava, no és una deixadesa de les seves funcions i atribucions?, no li corresponia controlar i evitar pràctiques abusives o fraudulentes? Però clar, la culpa de la crisi no és del banc d’Espanya o del dèficit multimilionari d’organismes com AENA o com Televisió Espanyola, no, pots pensar-hi, la culpa és de les autonomies i, sobretot, de les ambaixades catalanes. No hi ha res més gran que dominar l’agenda per acabar imposant un relat, un relat del qual el manco important és la seva veritat. Alguns amics em critiquen perquè s’ha de ser més demagògic i no tenir determinats escrúpols. Probablement tenen raó, però hi ha polítics i partits els canvis de criteri dels quals et deixen bocabadat. L’excés de responsabilitat sovint s’ha vist i s’ha convertit més en un defecte que en una virtut.

Que els mateixos que estan retallant en profunditat pertot arreu puguin mantenir el discurs que la minva de recursos no afecta educació, salut o serveis socials em pareix que només és possible per la manca de gruix de la nostra societat, de la nostra democràcia i de la nostra opinió pública. Sempre he pensat que estrènyer el cinturó, mentre les Balears no facin un bot substancial en relació al finançament i la nostra balança fiscal, tema que ha quedat aparcat perquè no forma part del programa dels que han guanyat, estrènyer el cinturó, dic, era inevitable. I sempre he pensat que això no podia no afectar educació, salut i serveis socials com diu el discurs políticament correcte. No importa insistir que tot això em pareix d’una injustícia bestial, perquè amb el nostre esforç fiscal no tendríem per què viure amb aquesta escassetat, però en un cert sentit és la “lliure” decisió del poble.

Idò bé, ateses les nostres circumstàncies som dels que pensen que, analitzat des d’un punt de vista estrictament econòmic, on no hi ha d’haver retallada d’aquests tres àmbits és a educació, perquè és en aquest àmbit que ens hi jugam bona part del futur. I tenc la certesa que hi ha estisorades pertot arreu, educació inclosa. Perquè, no ens enganyem, l’eliminació d’interins, i no estic pensant en el tema concret dels alliberats sindicals, així com l’eliminació o l’aprimament de programes de suport i de qualitat és una retallada, per molt que es vulgui dissimular o camuflar. Segur que hi havia determinades coses que s’havien de racionalitzar, ara bé, el que s’està fent és molt més que això, i acabarà repercutint en una baixada encara més gran del nivell del sistema educatiu. El problema, en el fons, és que l’educació, la formació, la cultura no és tan valorada com tendim a pensar, i per això no passa res si també aquí anam com els crancs.”

Josep Melià Ques

10 responses to “Aclariments

  1. Na Margalida estava dins les llistes de Convergència. La passada legisltura era regidora de turisme. Com a tal, tenia coneixement del programa que desenvolupava l´Institut de Qualitat Turística (IQT) a Pollença, que consistia en evaluar l´opinió dels turistes quan arriban al seu destí vacacional. Per aquest motiu va anar a declarar´, en definitiva, a col.laborar amb la Justícia. La llàstima es que aquest assumptes judicials son molt llargs i lents. Cal esperar com acaban i després els podrem evaluar, no obstant voldria aclarir que el programa del IQT consistía en feina de camp, es a dir, reuions i contactes amb les empreses turísiques i, com pots imaginar, es molt difícil “copiar un estudi” que depen de feina de camp (entrevistes personals i dades recollides pels propis negocis). De moment esperarem a que acabi l´instrucció i, en el seu cas, el judici i també esperarem que gent com tu reaccioni de la mateixa manera davant el seu resultat.

  2. Ahir l’ex-regidora de turisme ,era a la llista electoral de Convergència, va anar a declarar a una peça del cas Voltor,quina relació té amb l’acusació a l’exgerent d’INESTUR, Toni Oliver, de pagar 6.400 euros por un estudi copat d’internet

  3. Es impresionant veure com el PP se prepara per pintar d´un sol color polític tot el mapa geogràfic de l´Estat espanyol (a lo millor amb qualque excepció, els de sempre, Euskadi, Canàries i Catalunya). Ahir el senyor “Ansar” va inagurar a Malaga una convenció del seu partit per matisar el monodiscurs (cal aprimar les administracions, reduïr imposts, retallar prestacions i drets i que carta blanca a l´empresariat). Personalment no m´agrada el discurs però s´ha de reconeixer que te un ampla suport popular. I a més a les Balears en tenim la plasmació pràctica del que serà la política econòmica del PP arreu de l´Estat. Crec que potser moltes Administracions s´han de reduïr perque estaven sobredimensionades, també calia més austeritat i a lo millor també reduïr despese superflues. Però en aquest procés es evident que s´estan retallant importants prestacions socials i garanties, no dic amb això que no sigui necessari (no ho sé), el que dic es que no hi ha ponderació i informació. Assistim a la aclamació popular davant mesures dràstiques, sense que la societat que les pateix demani informació o un esforç als responsables polítics que evitin aquesta forma d´actuació. Però el més preocupant es que se digui que el futur es la baixada dels imposts, que inicialment pot agradar, però que també suposa una disminussió de recursos i prestacions públiques. I el pitjor de tot es que emparant-se amb la seguretat jurídica se llevin totes les trabes que evitin la inversió. En tot respecte, qui defensarà l´interés públic? algú creu que els responsables polítics del PP a les Administracions distingueixen entre inversió i espèculació?

  4. Margalida estic en part d’acord amb tu , però crec que ho hauries de demanar a l’equip de govern ja que ells tenen tota la informació.

  5. Amiga Margalida, pel que dius tens experiència amb fer obra major. Així saps com es dona una llicència i la necessitat dels informes tecnics preceptius. Aquí no se tracta de persones, se tracta de la legalitat. La seguretat jurídica, tan aclamada pels governants de PP i els seus amics, es precisament que les persones tenguem clara la normativa aplicable a l´hora de fer una actuació. Per sort, els polítics estàn subjectes a les decissions tècniques i sino les respecten, tenen moltes possibilitats d´haver d´aclarir responsabilitats davant el Jutjat. Per mi, això passa amb el tema d´aquesta font: S´ha de mirar el projecte pel que se va sol.licitar la llicència, l´execució correcte del mateix i sino s´ha fet correctament: disciplina urbanística (sanció i restabliment de la legalitat). Si s´ha fet correctament el que estava autoritzat i algun particular, partit polític, col.lectiu, etc…. no hi està d´acord, llavors s´ha de instar la revisió de l´acte administratiu i posar les accions administratives i judicials que calguin. Així cal actuar, tot lo altra es fer comedi i renou sense voler solucionar les coses. No cal fer potadetes allà on hi ha possibilitats o camins de solució. Valentia es que se necessita i manco demagogia.

  6. Senyors, una reflexió:
    Tothom que hagi fet obra major al cente de Pollença o a qualsevol part de municipi, que compari els emparons del seu projecte amb el resultat de l’obra que ha fet el senyor Morro enmig del poble, convertint un corral i una paret sense obertures amb la façana que tots podem veure si anam a plaça. Comparau i demanau-vos el per què.
    Ara ens surt a la prensa diguent-mos a tos, a tots els pollencins, que ell sen toca els collons de la font i que la seva façana que ningú la toqui, qui si algú s’atraveix a tocar-la el denunciarà. I jo me deman, perquè surt aquest senyor a fer aquestes declaracions públiques a la prensa i en aquest moment? S’ha tornat boig o realment ell té clar que a la seva façana no li posaran a la font que hi ha hagut durant 116 anys a la plaça? Si ho té tan clar serà perquè deu estar respaldat per una llicència d’obres. I si és així, jo me deman: Li hauran donant una llicència a mida a n’aquest senyor? Li dovia molestar la font per poder posar més cadires a la plaça? Algú sen va encarregar que els futurs clients den Morro, aseguts als carrer de la plaça no siguin “molestats” per algú que volgués anar a beure a la font? I si és així, jo me deman: qui haurà estat? Qui dona les llicències d’obra a un ajuntament? No les deu donar el batle? El batle no tenia tens per donar-les, entre anar a córrer, prendre el cafetet a Can Moreno, llegir el diari, i passetjar amb en del pamfleto no tenia tens aquest senyor de donar llicències…. Qui haurà estat aquest que li ha donat llicència a n’en Morro?
    Si aquest senyor que li va donar llicència va obviar que a la façana (record, sense obertures!) hi havia una font; font que ha estat allà durant 116 anys deu tenir alguna responsabilitat, alguna cosa a dir. Almenys el poble mareix una explicació raonada. Del qui anava a córrer, del qui anava a dinar els dimecres amb en Morro o del fotograf que retretava el corredor quincezalment, però per favor, que algú ens expliquí el perquè ens hem d’oblidar d’un troçet de la nostre poble.

  7. Ciu? … Catalunya? …
    Aquest ès el blog de Convergència per les Illes, Pollença.

  8. no volem que ens tratin com un nin petit que li donen una asignacio i li diven com gastar-ho, crec que ens mereixem disposar dels nostres doblers i després si que ens poden demanar responsabilitat però d’aquesta manera no ens deixen desenvolupar-nos. Solidaritat si pero no expoli fiscal que ens ofega.

  9. Possiblement realitzant l’analizis que proposa en Melià podriem arribar a la conclusió que si l’estat espanyol no castigas a les autonomies amb retellades pressupuestaries i sobre tot a algunes com les nostra a més amb un desequilibri considerable relació aportació/inverssió… I no les culpas a elles com autores de la crisi i anàs a regular precisament aquells ens publics estatals (AENA, RTVE…) que realment son una runa tot i ser la seva bandera nacional. Possiblement els governs autònomics no es veurien abocats haver de fer retallades a sectors tan sensibles com els que tu, i també Melià, enumerau.

  10. I de les retallades de CIU a Catalunya no s’ha de dir res… Un exemple:
    De Josep Casasnovas Convergència i Unió continua amb el seu afany de desmuntar tot allò que siguin serveis públics, alhora que escanya encara més l’economia dels municipis, ja de per si malmesa, retallant l’aportació a les escoles bressol públiques i de música i dansa.

    En 23 anys de govern de CiU no va fer res per l’escola bressol pública, l’esforç realitzat en els darrers anys pel govern d’esquerres amb la creació de més de 46.000 places públiques noves, ara es veu amenaçat per les politiques de retallades del govern d’Artur Mas. És essencial el manteniment del finançament de la Generalitat per garantir el sosteniment del servei i la garantia d’accés del conjunt de la població.

    El Departament d’Ensenyament ha notificat als ajuntaments una reducció de les aportacions fixades per conveni per a les escoles de música i dansa i per a les llars d’infants per al passat curs 2010-2011. La retallada amb efectes retroactius afecta sensiblement l’aportació del Departament d’Educació sobre els pressupostos municipals d’aquests serveis de l’any 2010, que ja estan liquidats, i els del 2011, que estan executant-se, significant un evident incompliment dels acords adquirits i un greuge vers els municipis que presten els serveis municipals d’educació infantil (0-3) i d’ensenyaments artístics.

    Les aportacions compromeses per la Generalitat de Catalunya eren de 1.800 euros per plaça d’escola bressol municipal i 600 euros per plaça d’escola de música i dansa municipal fins el curs 2010-2011. Ara, la darrera proposta és d’aportar 1.300 euros per plaça d’escola bressol i 300 euros per cada plaça d’escola de música i dansa.

    L’incompliment del Govern de la Generalitat i la reducció de recursos no poden repercutir en la taxa que han pagar les famílies i carregar encara més sobre els ciutadans pel manteniment d’aquests serveis municipals, més en aquest moments de crisi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s