Política econòmica

Avui ús presentam un nou article de Josep Melià, publicat ahir al dBalears. En aquesta ocasió fa un breu repàs amb quatre pinzellades i reflexions sobre les darreres propostes que es volen dur a terme per pal·liar la crisi econòmica, sobretot a nivell administratiu.

“És sabut que l’economia no és una ciència exacta. De fet, en broma, se sol dir, més o manco, que els economistes són uns senyors que excel·leixen en l’explicació dels fets econòmics ocorreguts. És evident que els darrers anys el tema econòmic ha agafat un gran protagonisme com a conseqüència de la crisi. Idò bé, la desorientació i els canvis de dogmes en la política econòmica em deixen perplex. Podria dir que no som economista però que he llegit molt sobre el tema, el que passa és que molt o poc sempre és un concepte indeterminat i subjectiu.
Això de la crisi va començar amb una resposta de política econòmica en què es venia a dir que els poders públics havien d’injectar doblers dins l’economia en temps de vaques magres. Quan l’economia cau en una època d’atonia, s’afirmava, els poders públics han de fer de locomotora perquè el tren avanci. D’això n’és exemple l’anomenat Pla E. De fet, durant anys a les Illes Balears era un lloc comú dir que el pla Mirall era una equivocació perquè donava més fua a una economia amb un excés d’encalentiment, quan allò que pertocava era fer aquestes inversions públiques quan l’economia visqués una època de refredament.

Ara el dogma ha canviat. Els poders públics ja no han d’invertir, sinó que han de controlar i restringir el deute i el dèficit públic. Ara el que toca és l’austeritat, agafar el cinturó i estrènyer fort, minvar administració i sector públic… D’això n’és exemple la reducció de sou als funcionaris, la reducció d’interins, la contenció de la despesa corrent, la congelació o reducció de prestacions i serveis públics.

Tot plegat a les Illes Balears s’afegeix a un debat molt més estructural que és la nostra situació de cua en despesa pública per càpita fruit d’un finançament injust i d’un drenatge econòmic que encara ens ho posa més difícil tot: sigui invertir o sigui estrènyer el cinturó.

Si el dogma ha canviat radicalment en relació a la despesa, la veritat és que, en relació als ingressos, les coses no són molt diferents. És evident que la fiscalitat és un dels grans instruments de qualsevol política econòmica.

Així, es deia que apujar els imposts refreda l’economia perquè castiga el consum i semblava que un dels objectius que s’havia d’assolir era precisament reactivar el consum. D’aquí l’enorme crítica que va generar en el seu moment l’apujada de l’IVA. Ara el dogma sembla que també es troba en entredit. Ara la moda és dir que els rics han de pagar més. Que els rics han de pagar més, però, no és la discussió, perquè els rics ja paguen més perquè el sistema fiscal ja és progressiu. L’altre dia un professor d’economia ho explicava amb un exemple esquemàtic: un senyor que guanya 15.000 euros a l’any, gairebé un mileaurista, paga 1.450 euros i un senyor que guanya 90.000 euros a l’any paga al voltant dels 25.000 euros, és a dir, guanyant 6 vegades més paga quasi 20 vegades més. Per tant, la discussió no és que els que més tenen paguin més, si no si s’ha d’augmentar una progressivitat ja existent i si és just que es pagui dues vegades pel mateix (renda i patrimoni). Però la discussió, sobretot, és si això afavoreix la sortida de la crisi. Perquè els experts també diuen que d’una crisi de deute se surt, per una banda, incentivant l’estalvi, un estalvi tant públic com privat, i lògicament gravar i penalitzar aquest estalvi amb nous imposts no sembla que sigui la millor manera de promoure el mateix i, per una altra banda, augmentant la productivitat, que l’informe econòmic i social de Centre de Recerca Econòmica situa com el gran repte del nostre sistema econòmic…

Sigui com sigui, tenir aquest debat em sembla positiu i imprescindible. El que passa és que aquest debat no es pot esgotar amb tres consignes demagògiques, perquè crec que no m’equivoc si dic que és molt més complex”

Josep Melià Ques

Advertisements

10 responses to “Política econòmica

  1. No sé si es tot el problema però sí que es una part important del problema. Es important que un territori que genera recursos tengui una mateixa proporcionalitat de despeses. El que no es pot fer es descapitalitzar el territotori en basea una falsa solidaritat. Hi ara ens trobam davant un bipartidisme espanyol i molta xerrameca i flipades de cafè que no duen enlloc.

  2. Aquí el problema és que Madrid fa anys que ens expolia i els illencs som tan beneits que no saben reivindicar el que és nostre i encara els votam

  3. Pere, en la actual situación económica cualquier comparación de las políticas que están propugnando CiU i el PNB con las que pudieran desarrollar Reagan o Tatcher es ciencia ficción. El aumento de productividad no creo que pueda verse negativamente. Los recordes de los derechos de los trabajadores y de las prestaciones es común en todos los paises de la zona euro. El debate creo que se debería centrar en determinar la capacidad y voluntat de los paises europeos de fijar la hoja de ruta y los objetivos. La vida de las personas no se puede condicionar a unos objetivos contables.

  4. Sus propuestas son ahorrar y aumentar la productividad. Ahorrar para que los bancos sigan especulando con la deuda y aumentar productividad para seguir recortando derechos a los trabajadores. Con estas soluciones no disminuiremos el paro que realmente es nuestro mayor problema. CIU y PNB son buenos modelos si hablamos de proyecto nacional pero sus ideas en economía siguen la línea que iniciaron Reagan y Tatcher y nos han llevado al borde del abismo.

  5. Melià, a l’Aberri Eguna
    El president de Convergència, Josep Melià, assisteix avui a l’Aberri Eguna convidat per la cúpula del PNB. La trobada es du a terme a prop de Gasteiz, seu del Govern d’Euskadi. Melià vol mantenir les millors relacions possibles amb les formacions nacionalistes de l’Estat. Ja acudí a Barcelona a les celebracions de l’11 de Setembre.
    Noticia del DBALEARS d’avui.
    Pareix que Convergencia per les Illes segueix definin-se tant ideologicament com el cami que vol seguir, crec amb el projecte tan de bo poguem tenir en pertit com CIU o el PNb per defensar les nostres illes.

  6. La crissi de les deutes sobiranes, en el meu entendre, se posa de manifest per una excessiva alegria dels Estats en erigir-se com a salvadors o totems del sistema financer mundial. No entendre que dins una economia globalitzada no hi ha cap possibilitat que un o varis Estats puguin salvar la resta. La debilitat dels Estats s´ha posat de manifest amb la crisi de la deute sobirana, es a dir, la capacitat que tenen els Estats de finançar-se, especialment, amb les primes de risc (diferencia d´interessos que cada Estat a de pagar per aquest finançament) i la poca credibilitat que aquest tenen de tornar els diners als inverssors.
    Davant tot això, per salvar el sistema financer, s´ha de garantir que es puguin tornar els deutes i així donar credibilitat els acreedors. Les mesures de “aprimar” les Administracions i retallar les prestacions (especialment socials) se veu acompanyada per la venta d´actius (en el cas espanyol sembla que CORREOS). La meva pregunta en aquest cas es molt simple: si tan sols se redueix, s´estalvia, pero si no s´inverteix, i se venen els actius, com es tornen els diners que se deben?

  7. Igual el motivo es que el duelo de ca’n Teresa ha ehcho lo que le ha dado la real gana y entre otras cosas se ha cargado un patrimonio del pueblo.

  8. Jo també he sentit cosa.. Permi hi ha interessos personals per enmig, se veu que això que li montin la competència a l’altra cap de canto no li va gaire be… Ja començam a actuar per interès i no han passat ni cent dies…

  9. Algú sap el motiu de queels negocis de l’edifici de ca’n Teresa no han obert? Si son certs els rumors que circulen per Plaça pereix ser que és cosa del Batle!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s